Recentment he presentat una sèrie fotogràfica a l'espai de creació U PSTRGGHIUS i, després de parlar-ho amb la @titi@barcelona.social, he decidit documentar breument el procés que he seguit per a la seva elaboració.
La sala està gestionada per @francescocamastaart@social.anartist.org i busca ser un espai on artistes no professionals trobin un lloc per a exposar el seu art, mostrant una faceta que no acostumen a revelar.
Cartell de l'exposició “Mostrarse”, de l'espai creatiu U PSTRGGHIUS.
La meva aportació a l'exposició va ser Transformación, un recopilatori de fotografies on vaig voler representar el viatge que recorre un fil d'henequén, obtingut de l'emblemàtic agave mexicà i que va generar grans fortunes fins a l'aparició del nylon.
En una primera secció hi ha una col·lecció de cactus, entre els quals hi ha l'agave del que s'obté les fibres d'henequén i també els famosos mezcals. La segona secció mostra elements del procés textil amb el que elaboren fantàstiques tel·les plenes de colors. Finalment, una última col·lecció de fotos retraten una festa popular a Mérida, Yucatán, on les dones llueixen aquestes fantàstiques i colorides tel·les.
Origen, viatge a Mèxic
Les fotografies les vaig obtenir al meu viatge a Mèxic el 2019, en el que vaig visitar estats com el de Yucatán, Oaxaca o la capital, Ciudad de México. Va ser la primera visita a Amèrica i em va agradar el contrast que vaig notar respecte a Europa. Arrel de la proposta d'exposar, vaig trobar al meu arxiu un conjunt de fotos que podien explicar part de la seva història i cultura, així que em vaig llançar.
Equip
En aquest viatge la càmera que vaig dur va ser la vella Canon 450D.
Els objectius que vaig portar són:
- Canon EF-S 17-85mm f/4-5.6 IS USM
- Canon EF 50mm f/1.8 I
- Canon EF 70-300mm f/4-5.6 IS USM
Amb aquest conjunt, tenia un versàtil 17-85mm (equivalent al 25-105 en tamany de sensor full-frame), un objectiu fix de 50mm amb una relació qualitat preu fantàstica i que permet ser més creatiu, i un tele-objectiu per a les fotografies més allunyades.
Edició de les fotos
Des de fa uns anys sempre disparo en format RAW, el format original que permet una major edició de les fotos. Com a contrapartida, no obtens directament una fotografia definitiva (a diferència de si dispares directament en format JPG) i has de revelar-les per a generar un JPG final.
La Canon 450D genera les fotografies en format CR2, un format RAW propi de Canon que afortunadament la majoria de programes de revelat a Linux són capaços d'obrir. Actualment (i després de 10 anys amb la 450D) m'he passat a la Canon EOS R. En aquest cas la càmera genera arxius CR3, no compatibles encara amb aquests programes. Així que per a editar-les em toca utilitzar el programa Adobe DNG converter (a través de wine) per a convertir-les a l'estàndar DNG, compatible amb els editors.
Una vegada importades les fotos a l'ordinador, les revelo amb el programa d'edició Darktable. És el programa que he fet servir sempre (2-3 anys) des de que disparo en format RAW i la veritat és que em sembla potent i suficientment intuitiu. Per al meu nivell, compleix sobradament. A més, permet la gestió de la biblioteca i l'etiquetat de fotos.
Una vegada editades, les exporto a màxima qualitat i ja estan llestes per a mostrar-se al món!
Elecció del suport
Una vegada elegides les fotografies que formaran part de l'exposició, el següent pas va ser elegir la mida i el suport en el què serien impreses. Tot i que tenia certa experiència amb el plafó de PVC (semblant al cartró ploma) vaig voler demanar un mostrari (per uns 6€) a saal-digital. El mostrari contenia els següents materials: impressió en alumini, impressió en alumini raspallat, plafó de PVC, metacrilat, llenç artístic i GalleryPrint en mat i brillant. Dels anomenats, el que més em va convèncer va ser la impressió en alumini amb diferència. És un acabat molt elegant, els colors es veuen molt vius i ofereix una gran nitidesa.
Fotografia de l'acabat dels quadres.
Així doncs, vaig encargar la impressió de les fotografies a una mida de 20x30 cm (que em va semblar suficient i òptima per l'espai). Cada foto té un preu de 22€ a Saal-digital (semblant al cost del plafó de PVC), encara que en alguns casos amb descompte vaig poder aconseguir-lo per 15€. Saal-digital té un programari per a editar els productes (quadres, àlbums, etc.) però desgraciadament no té versió per a Linux. Tanmateix, per a imprimir quadres la seva botiga virtual és suficient.
El montatge a la paret
Ja només ens quedava veure com ho penjaríem a la paret. Per a anteriors quadres, ho havia fet utilitzant tires penja quadres, que és una opció molt pràctica per a quadres poc pesats i que no deixa marca a la paret. Tanmateix, després de les primeres proves el material del mur de la sala no era suficientment compacte i saltava, despenjant-se el quadre. Una altra opció que vam contemplar amb el Francesco, l'organitzador de l'exposició, va ser penjar unes guies de fusta horitzontals sobre les que recolzar els quadres. Però la irregularitat de la paret i el fet que quedarien inclinats cap a dalt ens va fer descartar aquesta opció. Finalment, l'ingeni d'en Francesco va donar amb la solució. Va penjar un parell de fils del sostre, els va subjectar al terra i va instal·lar un parell de ventoses a darrera dels quadres amb les que podia anclar-les als fils verticals.
D'aquesta manera, van quedar subjectats d'una forma original i eficaç, mantenint l'elegància d'uns quadres flotant.
Conclusió
Aquest va ser el procés de creació de l'exposició Transformación, viatge en el que he après i gaudit molt. Podeu trobar una col·lecció a pixelfed de les meves fotografies aquí i l'exposició sencera Mostrarse aquí.
Recientemente he presentado una serie fotográfica en el espacio de creación U PSTRGGHIUS y, tras hablarlo con @titi@barcelona.social, he decidido documentar brevemente el proceso que he seguido para su elaboración.
La sala está gestionado por @francescocamastaart@social.anartist.org y pretende ser un espacio donde artistas no profesionales encuentren un lugar para exponer su arte, mostrando una faceta que no acostumbran a revelar.
Cartel de la exposición “Mostrarse”, del espacio creativo U PSTRGGHIUS.
Mi aportación a la exposición fue Transformación, un recopilatorio de fotografías dónde quise representar el viaje que recorría el hilo del henequén, obtenido del emblemático agave mejicano y que generó grandes fortunas hasta la aparición del nylon.
En una primera sección hay una colección de cactus, entre los cuales hay el agave del que se obtiene el hilo del henequén y también los famosos mezcales. La seguna sección muestra elementos del proceso textil con el que se elaboran fantásticas telas llenas de colores. Finalmente, una última colección de fotos retratan una fiesta popular en Mérida, Yucatán, dónde las mujeres lucen estas fantástica y coloridas telas.
Origen, viaje a México
Las fotografías las obtuve en mi viaje a México el 2019, en el que visité estados como el de Yucatán, Oaxaca o la capital, Ciudad de México. Fue mi primera visita a América y me gustó el contraste que encontré respecto a Europa. Tras la propuesta de exponer, recopilé de mi archivo un conjunto de fotos que podían explicar parte de su historia y cultura, así que me lanzé.
Equipo
En este viaje la cámara que me llevé fue mi añeja Canon 450D.
Los objetivos que me llevé fueron:
- Canon EF-S 17-85mm f/4-5.6 IS USM
- Canon EF 50mm f/1.8 I
- Canon EF 70-300mm f/4-5.6 IS USM
Con este conjunto, tenía un versátil 17-85mm (equivalente al 24-105 en tamaño de sensor full-frame), un objetivo fijo de 50mm con una relación calidad precio fantástica y que permite ser más creativo, y un tele-objetivo para las tomas más alejadas.
Edición de las fotos
Desde hace unos años siempre disparo en formato RAW, el formato original que permite una mayor edición de las fotos. Como contrapartida, no obtienes directamente una fotografía definitiva (a diferencia de si tiras directamente en formato JPG) y tienes que revelarlas para generar un JPG final.
La Canon 450D genera las fotografías en formato CR2, un formato RAW propio de Canon que afortunadamente la mayoría de programas de revelado en Linux son capaces de abrir. Actualmente (y después de 10 años con la 450D) me he pasado a la Canon EOS R. En este caso la cámara genera archivos CR3, no compatibles aún con estos programas. Así que para editarlas me toca usar el programa Adobe DNG converter (a través de wine) para convertirlas al estándar DNG, sí compatible con los editores.
Una vez importadas las fotos al ordenador, las revelo con el programa de edición Darktable. Es el programa que he usado siempre (2-3 años) des de que tiro en RAW y la verdad es que me parece potente y suficientemente intuitivo. Para mi nivel, cumple de sobras. Además, permite la gestión de la biblioteca y el etiquetado de fotos.
Una vez editadas, les exporto a máxima calidad y ya están listas para mostrarse al mundo!
Elección del soporte
Una vez elegidas las fotografías que formarían parte de la exposición, el siguiente paso fue elegir el tamaño y soporte en el que serían impresas. Aunque tenía cierta experiencia con el panel de PVC (parecido al cartón pluma) quise pedir un muestrario (por unos 6€) a saal-digital. El muestrario contenía los siguientes materiales: impresión en aluminio, impresión en aluminio cepillado, panel de PVC, metacrilato, lienzo artístico y GalleryPrint en mate y brillante. De los nombrados, el que más me convenció fue la impresión en aluminio con diferencia. Es un acabado muy elegante, los colores se ven muy vivos y ofrece una gran nitidez.
Fotografía del acabado de los cuadros.
Así pues, encargé la impresión de las fotografías a un tamaño del 20x30 cm (que me pareció suficiente y óptimo para el espacio). Cada foto tiene un precio de 22€ en Saal-digital (parecido al coste del panel de PVC), aunque en algunos casos con descuento pude conseguirlo por 15€. Saal-digital tiene un software para editar los productos (cuadros, álbumes, etc.) pero desgraciadamente no tiene versión para Linux. Sin embargo, para imprimir cuadros su tienda virtual es suficiente.
El montaje en la pared
Ya sólo nos quedaba ver cómo lo íbamos a colgar en la pared. Para anteriores cuadros, lo había colgado usando tiras cuelga cuadros, que es una opción muy práctica para cuadros poco pesados y que no marca la pared. Sin embargo, tras las primeras pruebas el material del muro de la sala no era suficientemente compacto y saltaba, descolgándose el cuadro. Otra opción que barajamos con Francesco, el organizador de la exposición, fue colgar unas guías de madera horizontales sobre las que apoyar los cuadros. Sin embargo, la irregularidad de la pared y el hecho que quedarían inclinadas hacia arriba nos hizo descartar esa opción. Finalmente, el ingenio de Francesco dio con la solución. Colgó un par de hilos del techo, los sujetó en el suelo e instaló un par de ventosas tras los cuadros con las que podía anclarlas a los hilos verticales.
De esta forma, quedaron sujetados de una forma original y eficaz, mantiendo la elegancia de unos cuadros flotando.
Conclusión
Este fue el proceso de creación de la exposición Transformación, viaje en el que aprendí y disfrute mucho. Podéis encontrar una colección de pixelfed de mis fotografías aquí y la exposición entera Mostrarse aquí.
