L'hort és petit, però per a nosaltres és un gran camp de proves. Volem aprofitar per entendre millor quina és la dependència real de l'agricultura amb la maquinària. Per què? Perquè la nostra sobirania alimentària depèn en gran part que puguem produir aliments amb tecnologia apropiada.
El mètode de «parades en crestall» que farem servir no necessita llaurar la terra cada temporada, o això ens han promès. És el que es coneix com a «llaurança zero». De totes maneres, la primera no ens la treu ningú, a més de treure'n les pedres més grosses, i com que ens han adjudicat els horts a l'abril, aquesta feina no l'hem pogut fer abans 🥵 L'ideal seria fer-la a l'hivern, per deixar la terra preparada per la sembra de primavera-estiu.
L'amic Mateu ens ha deixat una eina que és l'enveja de la resta de parcel·les. (Bé, de les que no han optat pel motocultor 🤐) És la coneguda com a laia o forca de doble mànec. Gràcies infinites, Mateu! Les eines que es fan servir poc, millor compartir-les que comprar-les. Un vídeo que explica l'ús de la laia. (A YouTube n'hi ha uns quants)
Quan em pregunten pel significat de tecnologia apropiada, sempre parlo de la bicicleta, però a partir d'ara també posaré la laia com un bon exemple. Un disseny extremadament senzill, que aprofita eficientment el pes i la forma de la persona i la seva capacitat natural de fer moviments basculants a peu dret. Val la pena comparar-ho amb una forca de mànec únic per veure'n la diferència.
Un altre aspecte interessant per donar-hi voltes al cap mentre llaures és que la laia moderna i la bici s'hi assemblen molt en forma i materials. No és casualitat, hi ha una veritat profunda per allà amagada, alguna cosa relacionada amb allò que els dissenyadors alemanys d'Ulm anomenaven «gute form», però també amb les idees d'Antonio Turiel quan ens apel·la a innovar en un nou «disseny postindustrial». Ahí lo dejo.
Passant la forca de doble mànec
Amb més paciència que força, en una jornada treballes uns 20 m² (estadística a revisar en el futur) i deixes el sòl tovet, tovet, com a la neu verge. Gairebé fan ganes de tirar-se i fer l'àngel. Ni pensar-ho, a partir d'ara, prohibit trepitjar-la!
La terra llaurada i les pedres sobrants fent un caminet a l'entrada
. . .
Veure més fotos a Pixelfed
Comenta a Mastodon
Dona'm un LikeFreely | Es Mur i Sa Menta és un blog de Pau Kokura amb llicència CC BY-NC-SA 4.0 | Escrit amb Intel·ligència Animal | Contacta a kokura.design