Es Mur i Sa Menta

Comencem per desgranar els seus mil noms en català: Frígola (eivissenc i mallorquí), Farigola (català oriental), Timó (català occidental i valencià) o Tem (menorquí). En castellà, Tomillo. Nom botànic: Thymus vulgaris.

A Eivissa, en pots demanar una al bar, però segurament no te la serviran en forma de planta, sinó de licor d'herbes tradicional. És una de les meves aromàtiques preferides… i el licor també. Sempre explico que la decisió de quedar-me a viure a Eivissa la vaig prendre amb una copeta de frígola a la mà, a les portes del Bar Can Berri, admirant la façana de l'església de Sant Agustí...

Detall de frígola amb pèsols al fons

Reproducció

La podem reproduir pel mètode del colzat (trad. acodado) i divisió de mata. Es tracta de dividir la planta a poc a poc abans de tallar-la, tombant-ne una part i aporcant-la fins que els troncs tombats arrelin per si mateixos. Un cop tenim aquesta part quasi independent, la tallem i trasplantem. El millor moment per fer-ho és a finals de l'hivern o principis de primavera i sense flors, per aprofitar la fase de creixement.

Frígola després de tres mesos d'anar-la separant

Frígola partida

Frígola filla trasplantada

Frígola mare, ja recuperada i florida, a mitjan abril

Primer cicle de faves completat. Les vam plantar a l'octubre i en vam collir moltíssimes, fins a principis d'abril. Quantitat, un bancal i mig. Varietat: Luna de Agosto, de Batlle.

Faves collides de març

Bancal de faves a l'abril

Un cop acabada la collita, hem deixat les arrels dins la terra, i hem utilitzat les restes de la part aèria per fer un mulxing molt bo.

Mulxing de faves a les síndries i els melons, al juny

A l'hort, gaudim de no necessitar el mòbil i fer “detox digital” tant com podem.

Excepte les fotos per documentar aquest blog i el full de càlcul per pensar les rotacions i dibuixar el cronograma, la resta de tasques que per costum fèiem amb el mòbil i l'ordinador les hem anat adaptant a fórmules analògiques. Però aquests protocols de treball intern no necessàriament recuperen pràctiques anteriors a l'època industrial… més aviat procurem adaptar usos de l'era digital i del treball descentralitzat que va promoure l'arribada d'Internet a una menor dependència tecnològica i a una simplicitat organitzativa.

És el que en diem Permacultura Digital o Permacultura de la Informació.

Inspirat pel rebost-calendari de Mas Les Vinyes (l'exemple més avançat de Permacultura de la Informació que conec) anem “desenvolupant apps analògiques”. La primera és una simple pissarra de tasques. Pot semblar una ximpleria, i de ben segur que no hem inventat la roda, però per nosaltres és un pas important.

Pissarra de tasques

Com funciona la pissarra?

• Cada setmana fem un “sprint” per iterar les tasques i refer la pissarra de zero, mantenint les seccions (tipus d'acció).
• Ens inspirem en els mètodes GTD i Agile.
• Per assignar-nos una tasca, posem la nostra inicial (P o L).
• Quan acabes la tasca, la ratlles i t'assignes una altra.
• Si necessito recordar les tasques a casa o arxivar-les, faig una foto. La data de la imatge és suficient per saber quan fèiem cada cosa i poder contrastar el cronograma de plantacions amb la realitat.

El coriandre (trad. cilantro) ens ha semblat molt fàcil. A més de gauidir de les fulles fresques, la planta ha fet molta llavor, que hem deixat assecar a la planta abans de collir-les. A la cuina són molt bones per condimentar.

A més, algunes plantetes neixen espontàniament de les llavors que han caigut, i són molt fàls de trasplantar al lloc on desitges tenir-la. En el nostre cas, entre maons.

Gener 2023, Coriandre trasplantat amb niu de mulxing

Sa Menta a l'abril, amb el coriandre florit al mig

Agost 2023, llavor de coriandre

A l'octubre la collita “d'estiu” encara és abundant (a Eivissa) i s'ajunta amb les primeres cols. Si has escalonat i cuidat les solanàcies i les mongetes, tindràs de tot al rebost.

Col eivissenca a l'octubre

Collita d'octubre

Tomàquets de penjar i bitxos

Octubre també és un mes en què algunes plantes deixen de tenir la lluentor de la primavera i l'estiu, i s'ha d'acceptar que així sigui. Am b la humitat, comencen certes plagues fúngiques, caragols, orugues... Un dia de pluja i vent et pot fer una destrossa a l'encanyissat, així que val la pena clavar-ho bé a la primavera.

Encanyissat caigut

Plantem

• Alls
• Porros
• Ceba
• Patata
• Espincac
• Lletuga
• Tirabec
• Faves
• Cols

Collim

• Albergínia
• Bròquils i coliflors
• Carabassa
• Carabassó
• Cogombre
• Cols
• Enciam / lletuga
• Kale
• Okra
• Pebrot vermell i verd
• Porro
• Ravenets
• Tomàquet de penjar

En la parcel·la que anomenem «Es Mur» tenim quatre parades, tipus Gaspar Caballero, i una paret a on juguem a fer “milpes”, posem les plurianuals com carxofes i maduixes i fem trepar melons o carabasses pel mur de pedra. Ha sigut el nostre primer repte. En paral·lel, i un cop hem agafat més confiança, hem començat a treballar la de davant, «Sa Menta». El títol del blog per fi té sentit.

Hem dissenyat els camins i les parades de la mateixa manera, i mantindrem la rotació per famílies, tant a Es Mur com a Sa Menta, però serem més ortodoxos a la primera i experimentarem a la segona (incorporant patata, fent associacions i milpes...). Aprofitarem els bancals extres (extra A i B i muro 1 i 2) per a provar l'adob verd i plantes plurianuals. A l'entrada, i farem una petita rocalla amb menta (clar) i altres aromàtiques i un petit racó on descansar i fer feines assegudes.

Sa Menta en construcció

Sa Menta al maig

Ingredients:

• 1 kg de carabassó, pelat, ratllat i sense llavors.
• 500 g de sucre blanc.
• 1 llimona (suc i ratlladura de la pell).
• 2 cullerades de gingebre fresc ratllat.
• canyella en rama.

La melmelada de carabassó, gingebre i canyella és una deliciosa combinació de sabors que es complementen perfectament. És ideal per acompanyar torrades dolces i plats salats.

• Ratlla el carabassó i treu-li les llavors.
• En una cassola, barreja el carabassó amb el sucre.
• Afegeix ratlladura de pell i suc de llimó, gingebre i canyella.
• Fes bullir i redueix el foc a mitjà.
• Cou la melmelada fins que es redueixi i espesseixi (30 minuts).
• Omple pots esterilitzats amb la melmelada, tapa'ls i fes el buit al bany maria.
• Conserva'ls amb la tapa cap avall.

#Receptes

Aquesta conserva és l'única que fèiem abans de tenir hort propi, per aprofitar la temporada amb producte del mercat. Imprescindible si tens hort propi, per gestionar els excedents de tomàquet.

Consells:

• Esterilitza els pots bé: Neteja els pots de vidre primer, comprova que la tapa tingui “botó” i tanqui bé. Banya'ls amb aigua bullent 15 minuts.
  
• Aprofita l'escalfor del sofregit de tomàquet i ceba per omplir els pots.
• Posa 1 cm d'oli d'oliva a la part superior per fer de capa extra.
• Tapa i torna a esterilitzar els pots. Deixa'ls uns 20-30 minuts completament submergits.
• Deixa refredar a temperatura ambient sense tocar-los i observant que “el botó” de la tapa hagi fet el buit.
• Emmagatzema en un lloc fresc i fosc. Els que no facin bé el buit, a la nevera i consumir els primers.
• Comprova els pots regularment.

Aquest espai estarà dedicat a les nostres nèmesis fúngiques. (Ampliaré)

De la família de les liliàcies, és imprescindible a l'hort i a la dieta mediterrània. El seu cultiu és fàcil, però entendre el seu cicle i varietats, no tant. És per això que faig un resum per a dummies (com jo):

Bianual o biennal?

Jo diria que les dues. És una planta biennal, és a dir, el seu cicle vital natural comprèn dos anys (primavera-estiu-tardor, hivern, primavera-estiu-tardor). També seria correcte dir que és un cultiu bianual si ens referim que s'obtenen dues collites per any, les seques i les tendres (que es poden forçar de moltes maneres, com ara explicarem). Per tant, la ceba seca és la que es cull a mitjan cicle de la planta, ja que el bulb s'asseca per esperar a créixer, florir i reproduir-se (en estat natural, per dispersió de llavors a l'aire) a la seva segona primavera. La ceba tendra habitualment és la del primer any. El calçot és la del segon. I la resta són espècies botàniques diferents, varietats locals, o diferents noms per la mateixa cosa.

Què és la ceba de guardar?

Collim una “allium cepa” a la meitat del cicle natural. La podem guardar seca (per exemple, penjada en trenes) i evidentment ens aguantarà molts mesos, ja que està hivernant. Les més habituals són les varietats blanques i liles. Surt de la llavor, per tant, és imprescindible fer planter o comprar-la a un viver.

Cebes liles trenades a finals d'agost

Què és la ceba tendra?

Si collim una “allium cepa” abans que s'assequi, ens podem menjar la tija i es consumeix fresca. Pot ser que tingui un bulb gran i fresc (molt bo per amanides) o que sigui més petit o que encara no en tingui, segons la seva “joventut”. Tallada en juliana és fàcil de confondre amb una ceba d'hivern, un calçot o fins i tot un porro tendre. L'únic inconvenient de collir una ceba blanca tendra és que per cada una que agafes perds l'oportunitat d'obtenir el bulb gros, per guardar-lo (amb l'all tendre passa igual).

Què és el calçot?

El calçot, també conegut com a “cebolla babosa” a l'Aragó, també és una “allium cepa”, però cultivada de manera diferent. No plantem la llavor, sinó el bulb en estat d'hibernació i ens aprofitem de la segona part del cicle vital. El bulb sec es desperta i en surt un manoll de cebes tendres allargades, agrupades a l'arrel i fàcils de separar. Per maximitzar la part blanca que consumirem, l'anirem “calçant” (aporcar, en castellà) com els porros, de manera que la part verda vagi a buscar la superfície cada cop més amunt.

Què és la ceba d'hivern (trad. cebolleta)?

La ceba d'hivern és una planta diferent (Allium fistulosum). De forma natural també seria biennal, però no fa un bulb rodó, sinó que és allargada. La humanitat ha anat especialitzant “fistulosum” per a consumir-la tendra i “cepa” per guardar-la. També se li diu “ceba de primavera” o d'altres maneres, segons el clima i costums de cada lloc, aquí la clau és el nom botànic i que no és bona per assecar.

Què és el cibulet (trad. cebollino)?

El cibulet també és una planta diferent (Allium schoenoprasum) de les moltes del gènere Allium, com les escalunyes (trad. chalota), els porros o els alls. És una planta petita i que pot sobreviure més de dos anys i té la flor lila característica del gènere. Les fulles verdes serveixen de condiment i són bones per fer fines herbes o herbes provençals (juntament amb cerfull, julivert i estragó). Com aromàtica perenne, nosaltres la tenim entre maons, no als bancals.

Cibulet en flor