Es Mur i Sa Menta (i La Ricarda)

Tag principal: #Maíz

1. Una de les coses que m'han sorprés és que al nord de la península, on és tan freqüent de cultivar-lo per fer farina, no el fan servir gaire per menjar tendre. Bullit i torrat, amb una mica de mantega i prou.

2. Una planta agraïda de cultivar et permet fer milpes. La tradicional és amb mongeta seca i carabassa. Nosaltres l'hem associat també, juntament amb el gira-sol i la canya de #sucre, a #luffa i #moniato.

3. De momento hemos cultivado dos tipos, la dulce y la de palomitas. Nos llevamos semillas a #Asturies a ver cómo se adaptan. Tengo muchas ganas de colgar las panochas de la #panera.

Panotxa de la dacsa

Canya de la dacsa, ja seca, amb lleguminoses enfilant-se, una carabassa a punt de ser recollida i la canya de sucre al fons

Tag principal: #Octubre

1. Este octubre nos mudamos a #Asturies. Hasta que no tuve huerto no entendí el significado de solastalgia. Nos llevamos los tubos de riego, el material, lo material: Lo que tiene precio pero no valor. Toca abandonar a las perennes. Se quedan la tierra y sus lombrices. Dejamos, en esta parcelita ibicenca prestada, muchas más de las que había.

2. A l'octubre d'Eivissa la collita d'estiu encara és abundant i s'ajunten els últims tomàquets i melons amb les primeres cols. Si has escalonat bé, tindràs de tot al rebost. El paradís és això, un rebost ple.

3. Octubre és un mes en què algunes plantes deixen de tenir la lluentor de la seva joventut. Amb la humitat, comencen certes plagues fúngiques, caragols, orugues... Un dia de pluja i vent et pot fer una destrossa important a l'encanyissat o fer caure totes les flors que prometien fruit tardà.

4. Los caracoles, #cascoxu n'asturianu, y babosas de Asturies son de otra escala. Como la #correhuela. Miedito me dan los octubres venideros. Parcela grande, bichos grandes. Veremos.

5. Hemos encontrado #bamboo asilvestrado en un camino cercano. Me hace ilusión encañar mejor, sin la precariedad del #canyís de rotonda ibicenca.

Col eivissenca a l'octubre

Collita d'octubre

Tomàquets de penjar i bitxos

Encanyissat caigut

Tag principal: #Cascoxu

Inaturalist: https://www.inaturalist.org/observations/401248262

Tag principal: #Abril

1. Avui és 1 d'Abril. O no, depèn de quan llegeixis això. Em tot cas ho ha sigut i ho tornarà a ser. La roda continuarà girant. L'hort familiar haurà fet un any, dos, tres... i aquesta frase, re-editada un cop i un altre, també.

2. Aquest blog és decreixentista, i en conseqüència no creix. Ni indefinidament ni linealiment. #Gaia ens guard d'esdevenir «creadors de contingut». Trobareu alguna incoherència en els temps verbals perquè les entrades s'editen en clau cíclica, estacional. Es van omplint buits que quedaven per omplir, infinítament, fractalment cap endins, sense expandir-se: com els coneixements. La primavera arriba al blog revisant i sobreescrivint primaveres anteriors, com a l ’hort.

3. Estimades, el projecte d'Es Mur i Sa Menta, tal com existeix, té els dies comptats. La concessió municipal a #Eivissa se'ns acaba. I ens mudem a #Asturies.

La Ricarda (Principáu d'Asturies). Juliol 2025

1. Vam començar amb la parcel·la «Es Mur» a Can Tomeu (Eivissa) l ’abril de 2023. No havíem cultivat mai. Quatre anys després, no ens imaginem la vida sense un hort d’autoconsum. Volem ampliar. Volem aigua que no sigui de dessaladora. Gallines? Animalons? Ja veurem. Canviarem de clima, sí... Però quedar-se a Eivissa també és canviar de clima.

2. #LaRicarda (qui sigui de Barcelona entendrà la referència) és el nom de la nova parcel·la. Hi ha uns paperots legals que diuen que allò és propietat privada. Ara els humans consideren que “és nostre”. Nosaltres sabem que els propietaris són els Quercus, Corylus, Sàlix... que ja hi eren, amb arrendataris de tota mena: insectes, mamífers i aus, que paguen les quotes fidelment mitjançant serveis ecosistèmics encara per esbrinar. Som guardians de la Ricarda. Camperols, paisans: Pagesos per fi.

Continuarem informant, com sempre, cíclicament.

Collita d'abril a Eivissa

Frígola a l'abril

Sa Menta a l'abril

Les plantes t'avisen de l'arribada de la primavera abans que el teu cos ho noti. Crec que són les hores de llum diàries, astronòmicament precises, més que no pas la temperatura, tant variable.

Tot comença a créixer a un altre ritme, sobretot les #lletuges, que a l'hivern tarden uns tres mesos i ara si et despistes t'espiguen. Algunes perennes o bianuals podades, com les pebreres (Capsicum), ja rebroten.

Aquest és l'estat general de l'hort a dia 27 de febrer. Si el comparem amb horts que llauren amb motocultor, i planifiquen l'horta d'estiu i d'hivern com blocs separats, no hi ha comparació. Un desert terrós vs policultius on mai deixa d'haver-hi flors, fruits i fulles.

Es Mur

Sa Menta

Collita de pèsols al març

Collita de faves, cebes i porros al març

Aprofito que ho he explicat al grup dels horts per anotar-ho aquí. Així faig servir jo la cendra. (Recordeu, no soc cap expert i aquests comentaris responen a un interès autodidacta d'un aficionat amb poca experiència).

Cendra a lletugues

• Directe a fulla com a plaguicida/insecticida en quantitats molt, molt petites, per abaixar la humitat de la nit (eivissenca, no gela, però hi ha molta rosada) i dificultar una mica la vida a caragols i fongs. Com qualsevol cosa que sigui “desinfectant”, convé no abusar i millor compensar la microbiologia amb algun regalet després d'uns dies. Jo el que més uso és LAB, el preparat casolà de bacteris làctics, i la combinació de JMS i JLF. (Tècniques coreanes, KNF i JADAM)
• A terra com a fertilitzant (calci 50%, potassi 10%, magnesi 5%, fòsfor 1%), amb compte perquè puja el pH i la nostra terra ja és alcalina. I com a desinfectant que és, també afecta els microorganismes del sòl, els dolents i també els bons. No aplico més d'un grapat per metre quadrat al mes.
• A les escombraries orgàniques de la cuina per neutralitzar l'olor (abans de portar-lo a l'hort com a compost).
• Per curar les tiges tallades a les podes i que no s'infectin, o en dividir patates per plantar-les per parts, i per desinfectar les tisores de podar abans de guardar-les.

Altres noms: Boniato, Batata, Camote.

Collita de moniatos al desembre

De moment hem aconseguit treure aquesta petitíssima producció experimental. No és una collita gaire gran, ja es veu, però és la nostra.

Hem aconseguit germinar dos de tres moniatos comprats al mercat pagès (no sabem la varietat ni l'origen). Em sorprèn que els fills siguin més vermells que la mare. El tercer es va podrir (i ha servit per fer JMS JADAM). Lliçó apresa: Canvieu l'aigua cada dos dies i tingueu molta paciència, les primeres setmanes no fa res de res, però s'acaba despertant (si no podreix abans).

Amb ells hem fet una milpa heterodoxa de girasol, cacauet i moniato, que ens ha acompanyat tot l'estiu. Han anat bé unes set plantes. Sense expectatives de gaire consum, evidentment, però és un plaer veure les plantes de moniato trepar pel girasol.

Moniatos a l'agost, trepant a una milpa de girasol

Moniato germinat a finals de maig

Mitjans de juny, moniato amb els brots

En veure que una part del moniato comença a presentar símptomes de pudrició, passem a la segona fase. Es tallen els brots i es posen de nou en aigua, tallant si s'escau les fulles més baixes, que no quedin submergides. Amb una mica de canyella, per prevenir fongs i ajudar a arrelar.

Mitjans de juny, els brots ja separats

Aquest cultiu requereix molta feina per germinar, i molt poca per plantar, crèixer i collir.

Diu el filòleg català Jordi Badia i Pujol que la manera popular i habitual d'anomenar la tardor a les nostres terres era, fins principis del segle XX, “primavera d’hivern”.

Quan vaig llegir l'article fa uns anys, de seguida vaig recordar uns versos de Salvat-Papasseit en boca d'Ovidi Montllor que tant m'agradaven: Primavera d’hivern, Primavera d’istiu, I tot és Primavera... Fins aleshores pensava que era una figura poètica, i no! L'article en qüestió és molt interessant i el comparteixo a xarxes o cara a cara sempre que algú se sorprèn de les floracions d'aquesta època. M'emociona la tardor mediterrània! La conversa, però, sol derivar a qüestions com el canvi climàtic, amb tardors més càlides de l'habitual (i no seré jo qui atii el negacionisme). Només cal fixar-se en el neologisme castellà “veroño”, que s'utilitza amb certa lleugeresa per justificar anar a la platja al novembre o bé per compartir les nostres ecoansietats.

Sigui com sigui, a Eivissa, quan tens un hort, es fa evident que hi ha DUES primaveres. Com que hi ha deserts freds i calents. L'agost és tan abrasador que les floracions, fins i tot les solanàcies, s'aturen. I a finals d'estiu (Veure Octubre), si allargues les rotacions o apostes per deixar les millors plantes de tomàquets i albergínies per a bianuals, et regalen flors i bons fruits de setembre fins a desembre. La pebrera, potser les varietats més del nord (piparra, gernika, padron) però jo no ho he aconseguit. Això sí, has d'acceptar el risc de perdre-ho tot per un dia de vent o de pluja forta. Les cucurbitàcies (carabassó, cogombre, carabassa, meló, síndria...), en canvi, no sobreviuen.

Fora d'Eivissa és una altra història. A Astúries ara mateix es pelen de fred i neu... i com diu l'amic Gamaliel: «que soy de Albacete y esto de primavera u otoño es nuevo para mi, allí siempre deciamos, “hay tres estaciones, invierno, verano y la del tren”».

Aquí algunes fotos des Mur, al desembre, és a dir, finals de la primavera d'hivern.

Collim (novembre – desembre): – Tomàquets i albergínies (finals) – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves (comença) – Mongeta

Sembrem (setembre – novembre) – Adob verd – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves – Mongeta

En la parcel·la que anomenem «Es Mur» tenim quatre parades, tipus Gaspar Caballero, i una paret a on juguem a fer “milpes”, posem les plurianuals com carxofes i maduixes i fem trepar melons o carabasses pel mur de pedra. Ha sigut el nostre primer repte. En paral·lel, i un cop hem agafat més confiança, hem començat a treballar la de davant, «Sa Menta». El títol del blog per fi té sentit.

Hem dissenyat els camins i les parades de la mateixa manera, i mantindrem la rotació per famílies, tant a Es Mur com a Sa Menta, però serem més ortodoxos a la primera i experimentarem a la segona (incorporant patata, fent associacions i milpes...). Aprofitarem els bancals extres (extra A i B i muro 1 i 2) per a provar l'adob verd i plantes plurianuals. A l'entrada, i farem una petita rocalla amb menta (clar) i altres aromàtiques i un petit racó on descansar i fer feines assegudes.

Sa Menta en construcció

Sa Menta al maig

Ingredients:

• 1 kg de carabassó, pelat, ratllat i sense llavors.
• 500 g de sucre blanc.
• 1 llimona (suc i ratlladura de la pell).
• 2 cullerades de gingebre fresc ratllat.
• canyella en rama.

La melmelada de carabassó, gingebre i canyella és una deliciosa combinació de sabors que es complementen perfectament. És ideal per acompanyar torrades dolces i plats salats.

• Ratlla el carabassó i treu-li les llavors.
• En una cassola, barreja el carabassó amb el sucre.
• Afegeix ratlladura de pell i suc de llimó, gingebre i canyella.
• Fes bullir i redueix el foc a mitjà.
• Cou la melmelada fins que es redueixi i espesseixi (30 minuts).
• Omple pots esterilitzats amb la melmelada, tapa'ls i fes el buit al bany maria.

#Receptes