Avui és 1 d'abril
O no, depèn de quan ho llegeixis. Ho ha sigut, ho tornarà a ser d'aquí a uns mesos, i la roda continuarà girant. I el meu hort haurà fet un any, dos, tres. I aquesta frase, editada mil cops, també.
Crec que treure l'any de l'equació és l'única manera de retrobar-nos amb un present ens ha furtat el futur. Aquest blog és decreixentista i no el vull fer créixer indefinidament. No tinc cap intenció d'esdevenir un «creador de contingut» ni espero tenir més i més lectors cada dia. Escric per documentar l'experiència i compartir-la des de l'ara i aquí. Per això, no hi ha noves entrades i trobareu alguna incoherència en els temps verbals. Les ja escrites s'editen en clau cíclica, estacional. La primavera arriba al blog sobreescrivint primaveres anteriors.
Començant un hort, l'1 d'abril d'un any qualsevol.
Diu la dita «El millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys. El segon millor moment és ara». Amb l'hort, igual. Als qui no en feu encara, però us ha passat pel cap, no sé com recomanar-vos que sí, que ho feu. No tingueu por, no ho procrastineu. Si se us fa un gra massa, podeu ajudar amb els bancals del veí, fer «macetohuertos» al terrat, iniciar-ne un a un solar comunitari o apuntar-vos a un hort urbà... Cada primavera, cada tardor, serà un regal de la natura. Endorfines, dopamina (i vitamines) gratis. Qualsevol dia és bo per començar. Per exemple, avui.
Collita d'un abril qualsevol
Els primers tomàquets (d'una planta de l'any anterior)
Frígola a l'abril, amb niu de mulxing de palla d'avena/civada
Detall de la frígola amb tirabecs de fons
Sa Menta a l'abril, amb el coriandre florit
Sembrem diractament (SD) i plantem (PL)
- Tomàquet (PL)
- Pebre (PL)
- Cogombre (PL)
- Carabassó i zapallito (PL)
- Lletuga (PL)
- Mongeta seca (SD)
- Mongeta verda (SD)
- Flors: Zínnia, Caléndula, Cosmos (PL)
Collim
- Pèsols i tirabecs (final de temporada)
- Faves (final de temporada)
- Patata (finals d'abril)
- Carxofes
- Bleda
- Cols (final de temporada)
- Remolatxa
- All tendre
- Ceba
- Api
- Julivert
- Carabassó (inici de temporada)
- Porro
- Pastanaga
- Ravenets
- Bròquil, Col, Romanescu, Coliflor. (final de temporada)
- Tomàquets i albergínies primerenques (de plantes de l'any passat)
Març
Les plantes t'avisen de l'arribada de la primavera abans que el teu cos ho noti. Crec que són les hores de llum diàries, astronòmicament precises, més que no pas la temperatura, tant variable.
Tot comença a créixer a un altre ritme, sobretot les lletuges, que a l'hivern tarden uns tres mesos i ara si et despistes t'espiguen. Algunes perennes o bianuals podades, com les pebreres (Capsicum), ja rebroten.
Aquest és l'estat general de l'hort a dia 27 de febrer. Si el comparem amb horts que llauren amb motocultor, i planifiquen l'horta d'estiu i d'hivern com blocs separats, no hi ha comparació. Un desert terrós vs policultius on mai deixa d'haver-hi flors, fruits i fulles.
Es Mur
Sa Menta
Collita de pèsols al març
Collita de faves, cebes i porros al març
Cendra
Aprofito que ho he explicat al grup dels horts per anotar-ho aquí. Així faig servir jo la cendra. (Recordeu, no soc cap expert i aquests comentaris responen a un interès autodidacta d'un aficionat amb poca experiència).
Cendra a lletugues
- Directe a fulla com a plaguicida/insecticida en quantitats molt, molt petites, per abaixar la humitat de la nit (eivissenca, no gela, però hi ha molta rosada) i dificultar una mica la vida a caragols i fongs. Com qualsevol cosa que sigui “desinfectant”, convé no abusar i millor compensar la microbiologia amb algun regalet després d'uns dies. Jo el que més uso és LAB, el preparat casolà de bacteris làctics, i la combinació de JMS i JLF. (Tècniques coreanes, KNF i JADAM)
- A terra com a fertilitzant (calci 50%, potassi 10%, magnesi 5%, fòsfor 1%), amb compte perquè puja el pH i la nostra terra ja és alcalina. I com a desinfectant que és, també afecta els microorganismes del sòl, els dolents i també els bons. No aplico més d'un grapat per metre quadrat al mes.
- A les escombraries orgàniques de la cuina per neutralitzar l'olor (abans de portar-lo a l'hort com a compost).
- Per curar les tiges tallades a les podes i que no s'infectin, o en dividir patates per plantar-les per parts, i per desinfectar les tisores de podar abans de guardar-les.
Moniato (Ipomoea batatas)
Altres noms: Boniato, Batata, Camote.
Collita de moniatos al desembre
De moment hem aconseguit treure aquesta petitíssima producció experimental. No és una collita gaire gran, ja es veu, però és la nostra.
Hem aconseguit germinar dos de tres moniatos comprats al mercat pagès (no sabem la varietat ni l'origen). Em sorprèn que els fills siguin més vermells que la mare. El tercer es va podrir (i ha servit per fer JMS JADAM). Lliçó apresa: Canvieu l'aigua cada dos dies i tingueu molta paciència, les primeres setmanes no fa res de res, però s'acaba despertant (si no podreix abans).
Amb ells hem fet una milpa heterodoxa de girasol, cacauet i moniato, que ens ha acompanyat tot l'estiu. Han anat bé unes set plantes. Sense expectatives de gaire consum, evidentment, però és un plaer veure les plantes de moniato trepar pel girasol.
Moniatos a l'agost, trepant a una milpa de girasol
Moniato germinat a finals de maig
Mitjans de juny, moniato amb els brots
En veure que una part del moniato comença a presentar símptomes de pudrició, passem a la segona fase. Es tallen els brots i es posen de nou en aigua, tallant si s'escau les fulles més baixes, que no quedin submergides. Amb una mica de canyella, per prevenir fongs i ajudar a arrelar.
Mitjans de juny, els brots ja separats
Aquest cultiu requereix molta feina per germinar, i molt poca per plantar, crèixer i collir.
Desembre – Primavera d'hivern
Diu el filòleg català Jordi Badia i Pujol que la manera popular i habitual d'anomenar la tardor a les nostres terres era, fins principis del segle XX, “primavera d’hivern”.
Quan vaig llegir l'article fa uns anys, de seguida vaig recordar uns versos de Salvat-Papasseit en boca d'Ovidi Montllor que tant m'agradaven: Primavera d’hivern, Primavera d’istiu, I tot és Primavera... Fins aleshores pensava que era una figura poètica, i no! L'article en qüestió és molt interessant i el comparteixo a xarxes o cara a cara sempre que algú se sorprèn de les floracions d'aquesta època. M'emociona la tardor mediterrània! La conversa, però, sol derivar a qüestions com el canvi climàtic, amb tardors més càlides de l'habitual (i no seré jo qui atii el negacionisme). Només cal fixar-se en el neologisme castellà “veroño”, que s'utilitza amb certa lleugeresa per justificar anar a la platja al novembre o bé per compartir les nostres ecoansietats.
Sigui com sigui, a Eivissa, quan tens un hort, es fa evident que hi ha DUES primaveres. Com que hi ha deserts freds i calents. L'agost és tan abrasador que les floracions, fins i tot les solanàcies, s'aturen. I a finals d'estiu (Veure Octubre), si allargues les rotacions o apostes per deixar les millors plantes de tomàquets i albergínies per a bianuals, et regalen flors i bons fruits de setembre fins a desembre. La pebrera, potser les varietats més del nord (piparra, gernika, padron) però jo no ho he aconseguit. Això sí, has d'acceptar el risc de perdre-ho tot per un dia de vent o de pluja forta. Les cucurbitàcies (carabassó, cogombre, carabassa, meló, síndria...), en canvi, no sobreviuen.
Fora d'Eivissa és una altra història. A Astúries ara mateix es pelen de fred i neu... i com diu l'amic Gamaliel: «que soy de Albacete y esto de primavera u otoño es nuevo para mi, allí siempre deciamos, “hay tres estaciones, invierno, verano y la del tren”».
Aquí algunes fotos des Mur, al desembre, és a dir, finals de la primavera d'hivern.
Collim (novembre – desembre): – Tomàquets i albergínies (finals) – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves (comença) – Mongeta
Sembrem (setembre – novembre) – Adob verd – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves – Mongeta
Octubre
A l'octubre la collita d'estiu encara és abundant (a Eivissa) i s'ajunta amb les primeres cols. Si has escalonat i cuidat les solanàcies i les mongetes, tindràs de tot al rebost.
Col eivissenca a l'octubre
Collita d'octubre
Tomàquets de penjar i bitxos
Octubre també és un mes en què algunes plantes deixen de tenir la lluentor de la seva joventut i s'ha d'acceptar que així sigui. Amb la humitat, comencen certes plagues fúngiques, caragols, orugues... Un dia de pluja i vent et pot fer una destrossa important a l'encanyissat o fer caure totes les flors que prometien fruit.
Encanyissat caigut
Collim
- Albergínia
- Bròquils i coliflors
- Carabassa
- Carabassó
- Cogombre
- Cols
- Enciam / lletuga
- Kale
- Okra
- Pebrot vermell i verd
- Porro
- Ravenets
- Tomàquet de penjar
Plantem
- Alls
- Porros
- Ceba
- Patata
- Espincac
- Lletuga
- Tirabec
- Faves
- Cols
Dacsa o blat de moro (Zea mays)
Una de les coses que m'han sorprés és que al nord de la península, on és tan freqüent de cultivar-lo per fer farina, no el fan servir per menjar tendre! Tan bo que és, bullit i torrat, amb una mica de mantega i prou.
Una planta agraïda de cultivar que a més, per alçada, et permet fer milpes. La tradicional és amb mongeta seca i carabassa. Nosaltres l'hem associat també, juntament amb el gira-sol i la canya de sucre, a luffa, moniato, algun tomàquet de ventura...
Seguirem informant.
Panotxa de la dacsa
Canya de la dacsa, ja seca, amb lleguminoses enfilant-se, una carabassa a punt de ser recollida i la canya de sucre al fons
Fase 2: «Sa Menta»
En la parcel·la que anomenem «Es Mur» tenim quatre parades, tipus Gaspar Caballero, i una paret a on juguem a fer “milpes”, posem les plurianuals com carxofes i maduixes i fem trepar melons o carabasses pel mur de pedra. Ha sigut el nostre primer repte. En paral·lel, i un cop hem agafat més confiança, hem començat a treballar la de davant, «Sa Menta». El títol del blog per fi té sentit.
Hem dissenyat els camins i les parades de la mateixa manera, i mantindrem la rotació per famílies, tant a Es Mur com a Sa Menta, però serem més ortodoxos a la primera i experimentarem a la segona (incorporant patata, fent associacions i milpes...). Aprofitarem els bancals extres (extra A i B i muro 1 i 2) per a provar l'adob verd i plantes plurianuals. A l'entrada, i farem una petita rocalla amb menta (clar) i altres aromàtiques i un petit racó on descansar i fer feines assegudes.
Sa Menta en construcció
Sa Menta al maig
Melmelada de carabassó, gingebre i canyella
Ingredients:
- 1 kg de carabassó, pelat, ratllat i sense llavors.
- 500 g de sucre blanc.
- 1 llimona (suc i ratlladura de la pell).
- 2 cullerades de gingebre fresc ratllat.
- canyella en rama.
La melmelada de carabassó, gingebre i canyella és una deliciosa combinació de sabors que es complementen perfectament. És ideal per acompanyar torrades dolces i plats salats.
- Ratlla el carabassó i treu-li les llavors.
- En una cassola, barreja el carabassó amb el sucre.
- Afegeix ratlladura de pell i suc de llimó, gingebre i canyella.
- Fes bullir i redueix el foc a mitjà.
- Cou la melmelada fins que es redueixi i espesseixi (30 minuts).
- Omple pots esterilitzats amb la melmelada, tapa'ls i fes el buit al bany maria.
- Conserva'ls amb la tapa cap avall.
Conserva de sofregit de tomàquet i ceba
Aquesta conserva és l'única que fèiem abans de tenir hort propi, per aprofitar la temporada amb producte del mercat. Imprescindible si tens hort propi, per gestionar els excedents de tomàquet.
Consells:
- Esterilitza els pots bé: Neteja els pots de vidre primer, comprova que la tapa tingui “botó” i tanqui bé. Banya'ls amb aigua bullent 15 minuts.
- Aprofita l'escalfor del sofregit de tomàquet i ceba per omplir els pots.
- Posa 1 cm d'oli d'oliva a la part superior per fer de capa extra.
- Tapa i torna a esterilitzar els pots. Deixa'ls uns 20-30 minuts completament submergits.
- Deixa refredar a temperatura ambient sense tocar-los i observant que “el botó” de la tapa hagi fet el buit.
- Emmagatzema en un lloc fresc i fosc. Els que no facin bé el buit, a la nevera i consumir els primers.
- Comprova els pots regularment.