Es Mur i Sa Menta

La tècnica agroecològica que ens serveix com a referència es diu “Parades en Crestall”, d'en Gaspar Caballero de Segovia. És un mètode d'origen mallorquí (per tant, ben adaptat al clima i varietats eivissenques) que s'enquadra en l'agricultura biointensiva, amb rotacions per família botànica, sense llaurar i fertilització a base de gran quantitat de fems madurs dipositats en superfície a tots els bancals. El més característic d'aquesta tècnica són els maons fent camins de 30 cm entre bancals bastant estrets, de 60 cm.

Parada en construcció.

Parada al maig en plena collita.

Avantatges de les Parades en Crestall respecte d'altres mètodes agroecològics:

• Els bancals són ergonòmics i accessibles. Els camins són bons per a persones de totes les edats. (Veure foto)
• És productiu i variat. La rotació contínua i la distribució per famílies a parts iguals “obliga” a dedicar-hi espai a cols, naps o altres plantes que potser no plantaríes i autolimitar l'espai de tomàquets, cogombres o el que ve més de gust, i a trencar la dinàmica de fer horta d'hivern i horta d'estiu (amb motocultor pel mig). Això és bó per a la regeneració del sòl, la sostenibilitat del sistema i per a una dieta variada i resilient.
• Les plantes auxiliars intercalades amb maons són un bon refugi de microfauna i insectes pol·linitzadors. Les aromàtiques de cuina (coriandre, ruca, romaní, julivert...) i les flors (clavell de moro, zínnia...) tenen un lloc específic i proporcional que creix amb la mida de l'hort.
• El disseny és funcional no només a la pràctica, també a l'hora de planificar. La “parada” és un marc mental fàcil d'entendre que permet calcular les quantitats de cada varietat en proporció a les altres i al total disponible, per ajustar-hi la dieta d'autoconsum i facilitar les successions de primavera i tardor.
• No cal llaurar el terra ni passar motocultor, però si es vol fer voltar, és més fàcil de desmuntar que els “llits elevats” i no es trepitja tant com els bancals corrents.
• El sistema de reg (amb alguna modificació possible respecte l'original) és prou eficient. És car, però permanent i s'amortitza. Amb la pluviometria actual d'Eivissa és imprescindible.
• És estèticament plaent. Se'l compara amb un jardí zen japonès i potser per això va atreure l'atenció del mestre Fukuoka, que va visitar Mallorca el 1998. Tot i que es contradiu amb la seva proposta d'Agricultura Natural, trobem punts en comú.

Desavantatges respecte d'altres mètodes agroecològics:

• Els marcs de plantació són més estrets que normalment (les plantes van més juntes). Això pot provocar que fongs i plagues s'estenguin més de pressa per la falta d'aireació entre plantes. Experimentem amb fórmules JADAM del coreà Youngsang Cho per a contrarestar-ho.
• Si no tens animals, no tens “fems de bassa” propis. Pots comprar “crestall” (vermicompost, fems de cavall, pellets) però nosaltres reduïm el cost tot el que podem amb una compostera pròpia (restes de la cuina, de podar, cartons reciclats i JADAM), mulxing i adobs verds. Les Parades en Crestall, pel seu aspecte ordenat i modular, no semblen un hort típicament permacultural, però si procurem utilitzar recursos interns abans que afegir-hi insums externs, estem aplicant permacultura.
• Tot i que es diu que és escalable (es poden anar fent parades en grups de 4), no sembla el millor mètode per una producció comercial. Quatre o vuit parades (de 3 metres de llarg) per un hort familiar o escolar és la seva mida ideal.
• La patata queda fora de la rotació per ser massa demandant de nutrients. i les vivaces que no rotaran, com les carxofes o les maduixes, també. Els pebrots i les albergínies que poden mantenir-se més d'un any, s'han de treure si es vol fer la rotació… Una rotació perfecta és impossible, però, així i tot, és un bon punt de partida.
• Teòricament, no pots jugar amb associacions com la milpa maia (carabassa, dacsa, fesol) o l'adob verd (veça-civada). Convé tenir un espai extra per experimentar fora de la rotació ortodoxa.