Es Mur i Sa Menta

L'hort és petit (100 m² aprox.), però per a nosaltres és un gran camp de proves. Volem aprofitar per entendre millor quina és la dependència real de l'agricultura amb la maquinària fòssil. Per què? Perquè la sobirania alimentària depèn en gran part que puguem produir aliments amb tecnologia apropiada.

L'amic Mateu ens ha deixat una eina que és l'enveja de la resta de parcel·les. (Bé, de les que no han optat pel motocultor) És la coneguda com a laia o forca de doble mànec. Gràcies, Mateu!

Amb el temps he après que el seu origen és basc, com es veu en aquest interessant documental i que el seu disseny modern, d'una sola peça, el va patentar un tal André Grelin i per això els francessos li diuen «grelinette».

Laiak eskultura Bidasoa ibaian (Gabriel Narzabal, 1984)

Quan em pregunten pel significat de tecnologia apropiada, sempre parlo de la bicicleta, però a partir d'ara també posaré la laia i concretament la d'agroforja, com a exemple. Un disseny extremadament senzill i ergonòmic que aprofita eficientment el pes i la forma de la persona i la seva capacitat natural de fer moviments basculants a peu dret. Val la pena comparar-ho amb una forca de mànec únic per veure'n la diferència. Un altre aspecte interessant (per donar-hi voltes al cap mentre llaures) és que aquesta laia moderna i lleugera i la bici s'hi assemblen molt en forma i materials. Allò que els dissenyadors alemanys d'Ulm anomenaven «gute form». Ahí lo dejo.

La laia d'en Mateu. Marca agroforja.

Amb més paciència que força, en una jornada calculo que fas uns 20 m² per persona. Com es recorda al documental, és feina d'equip, millor fer un auzolán (o reminyola, andecha, tornallom, hacendera, tornaxeira, tequio, minga...) i després celebrar la bona feina feta en comunitat. Deixes el sòl tovet, tovet, com neu verge. Gairebé fan ganes de tirar-se i fer l'àngel. Ni pensar-ho, a partir d'ara, prohibit trepitjar-la. Tenim molt clar on volem fer els camins.

Un temps després d'aquella primera (i única) llaurança, María José, veïna d'hort i companya d'assemblees, ens deixa la seva (la deixa a tota la comunitat d'horts urbans, molt generosament). És més robusta que la d'en Mateu, gairebé com la grellinette original, però també funciona bé ara que ja només hem de passar pels bancals molt de tant en tant. Fa l'ample exacte dels bancals de Gaspar Caballero. Gràcies, María José!

Laia de María José

El coneixement de les plantes silvestres comestibles és el summum de la sobirania alimentària, però està en perill de desaparèixer. A la península i la Mediterrània hi ha una gran tradició d'aprofitament d'aquestes plantes, però curiosament, el que es coneixia i s'apreciava a un lloc, es menyspreava a dos pobles més enllà, com passa amb els bolets. Bledes bordes, espinacs salvatges, espàrrecs, fonoll marí i la famosa verdura eivissenca (Silene vulgaris) (trad. colleja) del cuinat de Setmana Santa... Són fonamentals per la supervivència i la sostenibilitat i no els podem perdre.

Desbrossant Es Mur

És veritat que si tens l'hort funcionant, no té gaire sentit anar collint “males herbes” per menjar-les, però sempre està bé poder amanir els plats amb una mica més de caràcter, aprofitar les sortides al camp i per descomptat, en cas de necessitat extrema. A mi sempre em quedarà el record que la nostra primera truita d'espinacs de l'hort, mesos abans de plantar cap espinac.

Truita feta

Miraré d'ampliar aquest espai amb les “males herbes” comestibles que vagi coneixent i provant. Si teniu aportacions a fer, feu-les arribar.

Comencem per desgranar els seus mil noms en català: Frígola (eivissenc i mallorquí), Farigola (català oriental), Timó (català occidental i valencià) o Tem (menorquí). En castellà, Tomillo. Nom botànic: Thymus vulgaris.

A Eivissa, en pots demanar una al bar, però segurament no te la serviran en forma de planta, sinó de licor d'herbes tradicional. És una de les meves aromàtiques preferides… i el licor també. Sempre explico que la decisió de quedar-me a viure a Eivissa la vaig prendre amb una copeta de frígola a la mà, a les portes del Bar Can Berri, admirant la façana de l'església de Sant Agustí...

Detall de frígola amb pèsols al fons

Reproducció

La podem reproduir pel mètode del colzat (trad. acodado) i divisió de mata. Es tracta de dividir la planta a poc a poc abans de tallar-la, tombant-ne una part i aporcant-la fins que els troncs tombats arrelin per si mateixos. Un cop tenim aquesta part quasi independent, la tallem i trasplantem. El millor moment per fer-ho és a finals de l'hivern o principis de primavera i sense flors, per aprofitar la fase de creixement.

Frígola després de tres mesos d'anar-la separant

Frígola partida

Frígola filla trasplantada

Frígola mare, ja recuperada i florida, a mitjan abril

Les plantem a l'octubre i en collim abundantment fins principis d'abril. Quantitat, un bancal i mig o dos. Varietat: Luna de Agosto de Batlle, que reproduïm.

Faves collides de març

Desgranar faves

Sempre aprofitem tot el fruit. La llavor sofregida i les pells, les vaines, per fer una crema amb menta. Si li agafes el truc, és molt bona.

Bancal de faves a l'abril

Un cop acabada la collita, hem deixat les arrels dins la terra, i hem utilitzat les restes de la part aèria per fer un mulxing molt bo.

Mulxing de faves a les síndries i els melons, al juny

A l'hort, gaudim de no necessitar el mòbil i fer “detox digital” tant com podem.

Excepte les fotos per documentar aquest blog i el full de càlcul per pensar les rotacions i dibuixar el cronograma, la resta de tasques que per costum fèiem amb el mòbil i l'ordinador les hem anat adaptant a fórmules analògiques. Però aquests protocols de treball intern no necessàriament recuperen pràctiques anteriors a l'època industrial… més aviat procurem adaptar usos de l'era digital i del treball descentralitzat que va promoure l'arribada d'Internet a una menor dependència tecnològica i a una simplicitat organitzativa.

És el que en diem Permacultura Digital o Permacultura de la Informació.

Inspirat pel rebost-calendari de Mas Les Vinyes (l'exemple més avançat de Permacultura de la Informació que conec) anem “desenvolupant apps analògiques”. La primera és una simple pissarra de tasques. Pot semblar una ximpleria, i de ben segur que no hem inventat la roda, però per nosaltres és un pas important.

Pissarra de tasques

Com funciona la pissarra?

• Cada setmana fem un “sprint” per iterar les tasques i refer la pissarra de zero, mantenint les seccions (tipus d'acció).
• Ens inspirem en els mètodes GTD i Agile.
• Per assignar-nos una tasca, posem la nostra inicial (P o L).
• Quan acabes la tasca, la ratlles i t'assignes una altra.
• Si necessito recordar les tasques a casa o arxivar-les, faig una foto. La data de la imatge és suficient per saber quan fèiem cada cosa i poder contrastar el cronograma de plantacions amb la realitat.

El coriandre ens ha sorprès per molt fàcil. A més de gaudir de les fulles fresques la planta fa molta llavor, que hem deixat assecar a la planta abans de collir-les. A la cuina són molt bones per condimentar.

A més, algunes plantetes neixen espontàniament de les llavors que han caigut, i són molt fàcils de trasplantar al lloc on desitges tenir-ne. En el nostre cas, entre els maons de les Parades en Crestall.

Gener, Coriandre trasplantat amb mulxing

Sa Menta a l'abril, amb el coriandre florit al mig

Agost, llavor de coriandre

Aquest espai estarà dedicat a les nostres nèmesis fúngiques. (Ampliaré)