Antígona a Luggones

ESSET ALIQUOD INBECILLITATIS NOSTRAE SOLACIUM RERUMQUE NOSTRARUM SI TAM TARDE PERIRENT CUNCTA QUAM FIUNT: NUNC INCREMENTA LENTE EXEUNT, FESTINATUR IN DAMNUM.

Publicat a: Nou Diari, 22 de Maig 2023 Escrit per: Adrià Rubio i Pau Kokura

Espectacle-infantil-de-carrer-a-la-diada-de-Sant-Jordi-Pau-Kokura Foto: David Novell i Monma Mingot. Espectacle infantil de carrer a la diada de Sant Jordi. CC by-nc-sa Pau Kokura.

La setmana passada es va celebrar Eivissa Medieval i volem aprofitar l’oportunitat per a reflexionar sobre la importància de les polítiques culturals a Eivissa. Ho sabem, tenim la sort de viure a una illa amb una significació cultural de primer ordre. Ho demostren els milers de mencions i referències que al llarg de dècades i a tot el món s’han fet de la nostra illa, en tots els àmbits de la cultura: El teatre, la dansa, l’art, la poesia, el cinema i, per descomptat, la música de tots els gèneres.

Potser és degut a aquesta dinàmica històrica que el focus de les polítiques culturals s’ha posat en garantir una oferta cultural que serveixi més als turistes que als residents. Els concerts i espectacles, a Eivissa, han esdevingut un complement pel “sol i platja”. Com el museu, que es concep per a “salvar el dia” ennuvolat del visitant, no com un espai pel gaudi de la població local, per afavorir alternatives d’esbarjo i oci saludables i constructives. Juntament amb les activitats esportives, l’oferta cultural “d’hivern” se’ns ha venut com l’elixir màgic que ha de portar-nos cap a una “desestacionalització” estratègicament qüestionable.

La cultura no pot ser un afegit estètic, com cada any ho és a les fires FITUR, ITB i WTM, on nomès es mostra una part, folkloritzada i tòpica, del que representa la cultura eivissenca i del que hauria de significar la cultura, en sentit ampli, per a la vida humana. Les persones no som espectadors-clients, som generadores de cultura. Eivissa té un ecosistema creatiu divers i de qualitat que sovint és menystingut per les nostres institucions. Cultura de plaça, de pou, de carrer: contacontes, grups de teatre, de ball, grups de música locals… Quina situació viuen, les persones creatives que resideixen i generen cultura a Eivissa? Tenen les seves necessitats materials satisfetes per poder dedicar-se plenament a fer d’Eivissa un lloc culturalment més ric?

Sabem que no les tenen, sent la seva major aspiració de cara a professionalitzar-se, trobar oportunitats fora d’Eivissa. Això impossibilita tenir un teixit cultural propi del qual gaudir tot l’any, sumant-li, com la resta de professionals, una estacionalització que les obliga a treballar en altres sectors per subsistir.

Les polítiques culturals públiques són fonamentals per a la vida d’un municipi, ja que permeten l’establiment d’un teixit social viu i dinàmic, que afavoreix la convivència, el sentiment de pertinença, la identificació amb la ciutat i en definitiva la cohesió social. I entre aquestes polítiques, el teatre i la dansa haurien d’ocupar un lloc destacat. “Som els que fem servir la llum de l’art per fer front a la foscor de la ignorància i l’extremisme”, ha dit l’actriu egípcia Samiha Ayoub a la lectura del manifest del Dia Internacional del Teatre d’enguany.

La creació de programes de suport per als artistes locals, la promoció de les seves activitats culturals, i la dotació d’espais adequats per a assajar, experimentar i desenvolupar el seu art hauria de ser la nostra prioritat. Cal establir un circuit cultural propi, d’èxit i de referència, en el qual es puguin desenvolupar professionalment. Proposam una programació cultural que sigui protagonista, i no complementària del turisme, que estigui al servei de la ciutadania i que ofereixi un oci i una cultura diversa, a l’abast de tothom i tot l’any.

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Els efectes actuals de la crisi climàtica fan urgent l’adopció de plans d’emergència i l’adopció de nous models territorials i urbans

Segons Agencia Española de Meteorología (Aemet) a Balears, Eivissa es dirigeix cap a un segon estiu inusualment calorós i avui dia sabem que aquest abril s’ha registrat una caiguda del 98% de les precipitacions. Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més palpables i mirar cap a un altre costat no és una opció. Les ciutats han de ser per viure-hi, i per això un model de ciutat adaptat als efectes del canvi climàtic no només necessari sinó que a més a més és de justícia.

Des d’Ara Eivissa entenem que s’ha d’adaptar el model territorial i urbà als efectes del canvi climàtic i la seva prevenció. Des de l’Ajuntament es pot afavorir la viabilitat de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes amb l’objectiu de millorar l’aïllament dels habitatges així com la seva eficiència enfront del canvi climàtic. També hem de promoure la permeabilització i vegetació dels espais públics, i incorporar a les eines de planificació i gestió urbana un mapa del clima urbà, així com crear refugis climàtics d’estiu i d’hivern. Posar en marxa plans d’emergència enfront de la crisi climàtica i, de manera més àmplia, impulsar plans d’acció pel clima i l’energia sostenible.

Per altra banda, és imprescindible crear una Agència Municipal per a la Transició Energètica, promoure que les decisions de les Assemblees Ciutadanes pel Clima siguin vinculants, unir-se a la Xarxa de Ciutats en Transició (Transition Towns) i adoptar l’Oil Depletion Protocol (Protocol de Rimini o d’Uppsala).

Una cosa bona que té assumir els problemes i parlar d’ells sense por, és que ens permet pensar prèviament en les diferents mesures preventives així com lluitar amb les conseqüències derivades de l’actual model de producció que continua avançant a costa de l’Illa i del planeta. Insistir en la necessitat de transformacions profundes és avançar cap a un model realista que fuig de la distopia de no canviar res i esperar que alguna cosa canviï.

Eivissa, 5 de maig de 2023

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Foto del text en pantalla publicat a Instagram

Avui he estat a punt de tancar Instagram TL:DR No ho he aconseguit Volia explicar-vos-ho per altres xarxes, m'he posat a mirar què dèieu i se m'ha fet tard.

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Writefreely no té pujada d'imatges. En tindrà en el futur? Ni idea.

De moment tenim una bona solució. Sembla complicada, però no ho és gens. De fet, si utilitzes dues pestanyes del navegador, és igual de fàcil que una mediateca de WordPress i el mateix nombre de clics!


Us deixo les instruccions:

1-. En una nova pestanya del navegador, puja la imatge al teu Nextcloud. Si tens la carpeta sincronitzada amb l'ordinador o el mòbil, no cal ni pujar-la. Ves a «compartir» i genera un enllaç públic. Copia'l. Ha de ser alguna cosa com aquesta:

https://cloud.anartist.org/s/xxxxxxxx/preview

o com aquesta:

https://cloud.anartist.org/s/xxxxxxxx/download/xxxxxxxx.jpg

Si no tens Nextcloud, qualsevol URL d'una imatge serveix. Només cal que sigui pública i no caduqui. Pots fer servir eines com imgbb.com però… No és millor tenir control dels teus arxius? Pagar una petitíssima quota per tenir un cloud personal, com el d'anartist, és molt recomanable per guanyar resiliència i sobirania tecnològica.

2-. «Escriu» la imatge en Markdown. Acostuma't a aquest petit codi, perquè el faràs servir sovint. Primer un signe d'exclamació, després claudàtors i en acabat, parèntesi. Fàcil.

![Descripció accesible](https://xxxxxx.jpg)

Imatge en Markdown

Alternativament, pots escriure-ho en HTML clàssic:

<img alt=Descripció accesible" src="https://xxxxxx.jpg"</img>

Fet!

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Tengo rota la e de mi teclado baila a vecs cuando escribo. Ella decide qué hace y yo la sigo. Decidee duplicarse, hace temblar mi voz y eel corrector nos señala con su académica moral.

Bendita e que me recuerdas que este teclado aún no es viejo ¡NI YO! Que este párkinson lo diseñó un peerro que dcidió ganar más dinero vendiendo teeclados nuevos.

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

image.jpg

Estos días está surgiendo una nueva organización social de trabajadorxs autónomxs en reivindicación de una cotización por tramos realmente justa (Y no como la que plantea a día de hoy el ministro Escrivá). Efectivamente la propuesta por tramos que prometía el acuerdo de gobierno de PSOE y UP tiene de progresiva lo que Estados Unidos de socialdemocracia.

La imagen de Riki Blanco para El País explicará mejor que mis palabras por qué a la mayoría no nos parecen nada justos dichos “tramos”. Seguid a Lucha Autónoma, participemos, movilicémonos.

Dicho esto, me gustaría aclarar un asunto que suelo discutir con colegas de profesión y de otras profesiones desde que fue implantada la bonificación de los primeros años e invitaros al debate: La medida de bonificar los primeros años con una tarifa plana es contraproducente. Tanto para las personas que empiezan como para las que “siguen”.

La explicación es sencilla. Los “recién llegados” tienden a ejercer una presión a la baja en los precios, pudiendo falsear su modelo de negocio (como quien no cotiza o factura en B). Al terminar la bonificación, probablemente su modelo de negocio no sea rentable. En caso de que consiga serlo (ojalá), él o ella también se verá rápidamente afectado por “nuevos recién llegados” empujando a la baja.

La medida promueve la incorporación al RETA de cualquiera que no haya sido autónoma anteriormente. Una medida desesperada por bajar la tasa de paro (aquello de la sacrosanta “emprendedora”), que es perjudicial para la economía productiva real y para la estabilidad con crecimiento orgánico y no especulativo de nuestros negocios, incluidos los más innovadores. Es un caso de competencia desleal, aunque sea involuntaria, por parte del propio gremio, visto en términos intergeneracionales.

Las cotizaciones deben ser por tramos, sí, y estos deben ser justos, es decir, proporcionales a la facturación del año de cada cual. Independientemente de cuantos años se lleve como autónoma o de si se ha intentado una o más veces. Hay que tener en cuenta que no todas queremos escalar nuestro negocio hasta el infinito. Cada profesional debería tener derecho a encontrar una estabilidad laboral que funcione con sus necesidades vitales cambiantes. Estas probablemente sean “crecientes” en la juventud, pero quizás sean “estacionarias” en la época de madurez y tirando a “decrecientes” en una época próxima a la jubilación.

Os invito a dejarme vuestra opinión en cualquiera de las redes compartidas.

¡Salud y lucha autónoma!

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

¡Vamos a lograrlo*!

* El desastre

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

(Lista ampliable que ojalá se reduzca algún día)

A raíz de mi enésimo rebote, y su correspondiente pataleta en Twitter, aquí va la serie de “quejas” para quien quiera aprovecharlas. (Ejem, Consell de Eivissa, Ejem, ALSA)

Los abonos están tan mal diseñados que son inútiles para la mayoría de residentes (zonas incomprensibles, caducidad…); Muchas líneas están activas solamente en verano o tienen frecuencias que las hacen inútiles para la vida cotidiana fuera de temporada; Muchas líneas trazan rutas hacia playas u hoteles, sin tener en cuenta las necesidades reales de los residentes (centros de salud, institutos, bibliotecas, auditorios, centros urbanos); Las paradas llevan años con los paneles electrónicos de próximo bus en “modo prueba”; Al carecer de GPS en los buses, las tablas de horarios son imprecisas, en formato PDF y mal diseñadas. Esto provoca que apps como Google Maps o Moovit no informen correctamente; Hay una app y una web “pseudo-oficial” llamada IbizaBus que el Consell no reconoce como propia, creando todavía más confusión; Los autobuses son antiquísimos y no están adaptados a sillas de ruedas, discapacidad visual etc; Las paradas no están adaptadas a personas mayores (asiento y sombra) ni a diversidad funcional (silla de ruedas, braille); La línea Eivissa – Aeropuerto — Puerto (L10 y L10E) está desdoblada en dos líneas que no se complementan, sino que dificultan su uso y comprensión. El origen/final en CETIS dificulta el cálculo de recorrido para quienes van al aeropuerto desde el centro de la ciudad (parada Macabich, 12) o desde el Puerto, ya que pasa por el origen/final a mitad del trayecto. La L10 que no es “Express” (única activa fuera de temporada), hace una ruta ilógica e incomprensible, pasando por laterales de vía. El sistema tarifario obliga a muchas personas a bajar en la parada anterior al aeropuerto (La Ponderosa) y caminar con las maletas; En ocasiones la L10 y la L9 (quizás las otras también) no disponen de zona de maletas, siendo líneas que van al aeropuerto. Pese a los intentos de unir los Parkings disuasorios con el centro urbano de Eivissa, su frecuencia y recorrido hace inviable utilizarlo como se pretende (conexión intermodal coche/bus/bici); La web de información de líneas está obsoleta, no está adaptada a móvil, no está bien traducida, ofrece las líneas en formato estático PDF etc; La numeración de las líneas no responde a ningun criterio lógico, siendo la L1 una de las más periféricas, existiendo variables tipo 18A y 18B y otras tipo L3.1 etc; El servicio de autobús nocturno se denomina “DiscoBus”, en una clara afirmación de para qué está diseñado (además de no estar integrado con los bonos). Los horarios del bus diurno hacen inviable una movilidad de ocio normal, como ir al cine o al teatro por la tarde (20:00) y volver a casa en transporte público, ni siquiera viviendo en los núcleos urbanos importantes; La intranet de usuario y gestión de datos es del “Consorci de Transports de Mallorca” (estando en otra isla) y carece de una usabilidad adecuada.

Para colmo, he tenido varias respuestas desagradables de los conductores. No quiero cargarles la culpa porque sé que aguantan el cansancio de estar en primera línea de un servicio que es para turistas más que para residentes. Son ellos y ellas quienes hacen frente a las dudas de los turistas, sus pagos en efectivo con billetes grandes, sus idiomas, etc., aunque eso no justifique el maltrato reiterado de algunos de ellos a los y las residentes cuando necesitamos aclarar asuntos como las recargas de la tarjeta. Necesitaría más tiempo para desglosar todos los fallos y proponer mejoras, pero considero que no es mi trabajo como usuario pensar en resolver algo que de por sí, funciona bien en otras ciudades y tan solo habría que imitar poniendo los recursos correspondientes. ¡Aun así, si compartes mi enfado y te animas a colaborar conmigo en un análisis más detallado de todos estos fallos para pasarlo al Consell, contacta conmigo!

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design

Orniturisme: Activitat que implica desplaçar-se des d’un lloc d’origen cap a una destinació específica amb l’interès d’observar l’avifauna local en el seu entorn natural.

Instruccions:

  • Sortir els dies de pluja a fotografiar gent que carrega aigua envasada.
  • Col·leccionar-les a l’instagram.
  • Esborrar-les

screenshot of an erased instagram post

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design