Quarern de bitàcola d'un viatge sense Odisseu.
La generació hereta
l'iris no el xip.
El temps s'en_sorra
se'nsen_sorra a les mans
al segle de la gran prova.
La naturalesa sempre em (et) ens transformarà
en dissolucions salines, marítimes.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Pensaba escribir algo, y me he puesto a leer.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
La desgracia de tener amigos adoradores de esquirlas integristas del templo caído afirmacionistas con máster en mirar para otro lado.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Des que tinc un hort les males herbes només creixen al meu INBOX.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Publicat a: Illa Global, 25 Maig 2023
Dimecres va ser un dia especial per a mi. De fet, un dels dies més importants des que vaig decidir que faria tot el possible per posar a l’agenda política la Crisi Climàtica, incloent-hi l'opció gens fàcil de convertir-me, jo mateix, en polític.
Extinction Rebellion, incansables aquests dies de campanya, van organitzar un importantíssim debat electoral al Parc del Portal Nou –oficialment, i fins que no ho canviï algú, Parc “Reina Sofía”– per sentir les propostes dels partits sobre, res, poca cosa, la Crisi Climàtica i Energètica. Hi vam participar Ciutadans, Esquerra Unida, Podem, PSOE i jo, en representació d’Ara Eivissa. Amb una vergonyosa cadira buida, que el Partit Popular no va voler ocupar.
Des d’Ara Eivissa, tenim molt clara quina és la nostra postura respecte a aquest tema. Ho vaig explicar tan bé com vaig poder, però reconec que l’escenari i el micròfon imposen, per tant, us resumeixo aquí el que vaig dir, o el que vaig voler dir, allà.
Però a més de la mitigació, parlar de justícia climàtica també és parlar de com fem front a les conseqüències de la Crisi Climàtica ja present i patent. Com garantirem el dret a l’aigua potable i a la resta de recursos bàsics? Com organitzarem les societats i la seva sobirania alimentària en escenaris de sequera extrema i falta de fertilitzants químics (basats en el petroli)? Com garantirem els drets humans d’un creixent nombre de refugiats climàtics?
Dir la veritat és escoltar persones expertes. És entendre que no serà possible substituir tot el parc automobilístic de combustió per cotxes elèctrics, com diu l’experta Alicia Valero. Que no hi haurà una “revolució de l'hidrogen”, o pitjor, que si s’aconsegueix, es farà amb un altíssim cost social pel Nord de l’Àfrica i el Sud d’Europa (You are here). Allò que Juan Bordera i Antonio Turiel anomenen neocolonialisme energètic, o el que des de William Morris fa un segle fins a Jason Hickel en l’actualitat ens assenyalen com la lluita de tots contra tots per seguir fent ofrenes al monstre de la nostra civilització industrial. Dir la veritat és dir “Renovables sí, però no així”, que la implantació massiva de Renovables Elèctriques Industrials té dos problemes insalvables, l’escassetat mundial de matèries minerals, i una pèrdua inassumible de biodiversitat planetària, com expliquen Gonzalez Reyes o Yayo Herrero. Que la eòlica i la solar són part de la solució, però que depenen del petroli per a la seva fabricació, instal·lació, manteniment i desballestament, de manera que potser hauríem d’anomenar-les pseudo-renovables, o “sistemes de captació temporal de fluxes d’energía renovable”, com diu Casal Lodeiro. O per posar un últim exemple que ens toca de prop, que la indústria de la que depèn econòmicament Eivissa, un turisme basat en el querosè barat que impulsa els avions low cost, és inviable a mig termini, per molt que ens agradi viatjar o posem als programes electorals que volem rebre més o menys turistes.
És per això que Ara Eivissa vol impulsar un canvi de paradigma cultural, des del carrer i des de les institucions. Feim propostes valentes i, ho sabem, no son gens fàcils d’aplicar. Volem contraposar el nostre model de societat, la vida mediterrània que reivindica Giorgios Kallis, al “somni americà” neoliberal i consumista que és el que ens ha fet “perdre el nord” i en canvi, no ens ha fet més feliços ni més rics (riquesa mesurada en temps de qualitat i relacions humanes). Volem reaprendre a viure amb menys dels pobles oprimits del Sud Global. Adaptar al Mediterrani el “sumak kawsay” (“Bon Viure” en Quítxua), recuperar els sabers populars dels nostres majors, com l’artesania tradicional i l’agroecologia, que ens van fer més autònoms en el passat i ens faran més resilients en el futur. I proposem moltes altres coses aplicables des de les institucions municipals, com la creació d’una Agència Municipal per a la Transició Energètica, la ciutat de proximitat, la mobilitat descarbonitzada, un pla per la rehabilitació d’habitatges, la recuperació de Reminyoles Municipals…. Ho teniu tot detallat al programa d’Ara Eivissa i us ho explicarem en detall sempre que vulgueu escoltar-nos.
Tot això és el que vaig intentar explicar dimecres passat. Un dia qualsevol d’una campanya electoral qualsevol. Un dia intranscendent on vaig poder explicar propostes transcendents per al planeta que, amb la vostra ajuda, potser podem portar del carrer a les polítiques municipals.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Publicat a: Nou Diari, 22 de Maig 2023 Escrit per: Adrià Rubio i Pau Kokura
Foto: David Novell i Monma Mingot. Espectacle infantil de carrer a la diada de Sant Jordi. CC by-nc-sa Pau Kokura.
La setmana passada es va celebrar Eivissa Medieval i volem aprofitar l’oportunitat per a reflexionar sobre la importància de les polítiques culturals a Eivissa. Ho sabem, tenim la sort de viure a una illa amb una significació cultural de primer ordre. Ho demostren els milers de mencions i referències que al llarg de dècades i a tot el món s’han fet de la nostra illa, en tots els àmbits de la cultura: El teatre, la dansa, l’art, la poesia, el cinema i, per descomptat, la música de tots els gèneres.
Potser és degut a aquesta dinàmica històrica que el focus de les polítiques culturals s’ha posat en garantir una oferta cultural que serveixi més als turistes que als residents. Els concerts i espectacles, a Eivissa, han esdevingut un complement pel “sol i platja”. Com el museu, que es concep per a “salvar el dia” ennuvolat del visitant, no com un espai pel gaudi de la població local, per afavorir alternatives d’esbarjo i oci saludables i constructives. Juntament amb les activitats esportives, l’oferta cultural “d’hivern” se’ns ha venut com l’elixir màgic que ha de portar-nos cap a una “desestacionalització” estratègicament qüestionable.
La cultura no pot ser un afegit estètic, com cada any ho és a les fires FITUR, ITB i WTM, on nomès es mostra una part, folkloritzada i tòpica, del que representa la cultura eivissenca i del que hauria de significar la cultura, en sentit ampli, per a la vida humana. Les persones no som espectadors-clients, som generadores de cultura. Eivissa té un ecosistema creatiu divers i de qualitat que sovint és menystingut per les nostres institucions. Cultura de plaça, de pou, de carrer: contacontes, grups de teatre, de ball, grups de música locals… Quina situació viuen, les persones creatives que resideixen i generen cultura a Eivissa? Tenen les seves necessitats materials satisfetes per poder dedicar-se plenament a fer d’Eivissa un lloc culturalment més ric?
Sabem que no les tenen, sent la seva major aspiració de cara a professionalitzar-se, trobar oportunitats fora d’Eivissa. Això impossibilita tenir un teixit cultural propi del qual gaudir tot l’any, sumant-li, com la resta de professionals, una estacionalització que les obliga a treballar en altres sectors per subsistir.
Les polítiques culturals públiques són fonamentals per a la vida d’un municipi, ja que permeten l’establiment d’un teixit social viu i dinàmic, que afavoreix la convivència, el sentiment de pertinença, la identificació amb la ciutat i en definitiva la cohesió social. I entre aquestes polítiques, el teatre i la dansa haurien d’ocupar un lloc destacat. “Som els que fem servir la llum de l’art per fer front a la foscor de la ignorància i l’extremisme”, ha dit l’actriu egípcia Samiha Ayoub a la lectura del manifest del Dia Internacional del Teatre d’enguany.
La creació de programes de suport per als artistes locals, la promoció de les seves activitats culturals, i la dotació d’espais adequats per a assajar, experimentar i desenvolupar el seu art hauria de ser la nostra prioritat. Cal establir un circuit cultural propi, d’èxit i de referència, en el qual es puguin desenvolupar professionalment. Proposam una programació cultural que sigui protagonista, i no complementària del turisme, que estigui al servei de la ciutadania i que ofereixi un oci i una cultura diversa, a l’abast de tothom i tot l’any.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Els efectes actuals de la crisi climàtica fan urgent l’adopció de plans d’emergència i l’adopció de nous models territorials i urbans
Segons Agencia Española de Meteorología (Aemet) a Balears, Eivissa es dirigeix cap a un segon estiu inusualment calorós i avui dia sabem que aquest abril s’ha registrat una caiguda del 98% de les precipitacions. Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més palpables i mirar cap a un altre costat no és una opció. Les ciutats han de ser per viure-hi, i per això un model de ciutat adaptat als efectes del canvi climàtic no només necessari sinó que a més a més és de justícia.
Des d’Ara Eivissa entenem que s’ha d’adaptar el model territorial i urbà als efectes del canvi climàtic i la seva prevenció. Des de l’Ajuntament es pot afavorir la viabilitat de les actuacions de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes amb l’objectiu de millorar l’aïllament dels habitatges així com la seva eficiència enfront del canvi climàtic. També hem de promoure la permeabilització i vegetació dels espais públics, i incorporar a les eines de planificació i gestió urbana un mapa del clima urbà, així com crear refugis climàtics d’estiu i d’hivern. Posar en marxa plans d’emergència enfront de la crisi climàtica i, de manera més àmplia, impulsar plans d’acció pel clima i l’energia sostenible.
Per altra banda, és imprescindible crear una Agència Municipal per a la Transició Energètica, promoure que les decisions de les Assemblees Ciutadanes pel Clima siguin vinculants, unir-se a la Xarxa de Ciutats en Transició (Transition Towns) i adoptar l’Oil Depletion Protocol (Protocol de Rimini o d’Uppsala).
Una cosa bona que té assumir els problemes i parlar d’ells sense por, és que ens permet pensar prèviament en les diferents mesures preventives així com lluitar amb les conseqüències derivades de l’actual model de producció que continua avançant a costa de l’Illa i del planeta. Insistir en la necessitat de transformacions profundes és avançar cap a un model realista que fuig de la distopia de no canviar res i esperar que alguna cosa canviï.
Eivissa, 5 de maig de 2023
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Avui he estat a punt de tancar Instagram TL:DR No ho he aconseguit Volia explicar-vos-ho per altres xarxes, m'he posat a mirar què dèieu i se m'ha fet tard.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
Writefreely no té pujada d'imatges. En tindrà en el futur? Ni idea.
De moment tenim una bona solució. Sembla complicada, però no ho és gens. De fet, si utilitzes dues pestanyes del navegador, és igual de fàcil que una mediateca de WordPress i el mateix nombre de clics!
Us deixo les instruccions:
1-. En una nova pestanya del navegador, puja la imatge al teu Nextcloud. Si tens la carpeta sincronitzada amb l'ordinador o el mòbil, no cal ni pujar-la. Ves a «compartir» i genera un enllaç públic. Copia'l. Ha de ser alguna cosa com aquesta:
https://cloud.anartist.org/s/xxxxxxxx/preview
o com aquesta:
https://cloud.anartist.org/s/xxxxxxxx/download/xxxxxxxx.jpg
Si no tens Nextcloud, qualsevol URL d'una imatge serveix. Només cal que sigui pública i no caduqui. Pots fer servir eines com imgbb.com però… No és millor tenir control dels teus arxius? Pagar una petitíssima quota per tenir un cloud personal, com el d'anartist, és molt recomanable per guanyar resiliència i sobirania tecnològica.
2-. «Escriu» la imatge en Markdown. Acostuma't a aquest petit codi, perquè el faràs servir sovint. Primer un signe d'exclamació, després claudàtors i en acabat, parèntesi. Fàcil.
Alternativament, pots escriure-ho en HTML clàssic:
<img alt=Descripció accesible" src="https://xxxxxx.jpg"</img>
Fet!
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design
The F U T U R E has been cancelled https://video.anartist.org/w/a7DuVtsNucijTX3uypUqtw
Detroit.mp4 https://video.anartist.org/w/oVnW8DuBqchsrqEvtJLKG9
let predictive text finish your video https://video.anartist.org/w/hCVFDoMqXqpCwgKoknNxrN
let predictive text finish your video II https://video.anartist.org/w/tzA8UWKrAv4TKhq6FiUZD1
Just another C A T on the internet. https://video.anartist.org/w/ax6BEzNFPcZZwmVMtQs4DK
Adala V A P O R I Z E D https://video.anartist.org/w/uQNuMĜKBkAL5gTh13rrCD
Ciervo S 0 L 4 R P U N K https://video.anartist.org/w/azM5CEazv5V1ST5L7d2DfE
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design