Es Mur i Sa Menta

Una de les coses que m'han sorprés és que al nord de la península, on és tan freqüent de cultivar-lo per fer farina, no el fan servir per menjar tendre! Tan bo que és, bullit i torrat, amb una mica de mantega i prou.

Una planta agraïda de cultivar que a més, per alçada, et permet fer milpes. La tradicional és amb mongeta seca i carabassa. Nosaltres l'hem associat també, juntament amb el gira-sol i la canya de sucre, a luffa, moniato, algun tomàquet de ventura...

Seguirem informant.

Panotxa de la dacsa

Canya de la dacsa, ja seca, amb lleguminoses enfilant-se, una carabassa a punt de ser recollida i la canya de sucre al fons

Em sembla molt boig pensar que abans de la colonització europea d'Abya Yala/Amèrica, al Mediterrani no hi havia tomàquets. Estic segur que a algunes ficcions medievals o romanes hi deuen aparèixer per error…

Només qui cultiva tomàquets sap com és de bo un tomàquet propi agafat i consumit in situ. No és un tòpic, però també és un mite d'urbanita pensar que tots els tomàquets del teu hort sempre seràn perfectes. A vegades surten malament, se'l mengen els ocells, no els hi dona prou sol, no els culls a temps, o se't passen a la cuina! Però bé, la diferència amb el mercat (no diguem amb un supermercat) és significativa, i per això és un dels cultius que a la gent més li agrada fer per autoproducció. A Eivissa tenim el clima ideal per fer-ho casi tot l'any.

Tomàquet marmande de maig

Començaré per llistar les varietats que hem provat de cultivar fins ara a Es Mur i Sa Menta:

Varietats

• Tom. Olympe (Batlle, F1)
• Tom. Santanyí
• Tom. Negre
• Tom. Raft
• Tom. Cherry Negre
• Tom. Cherry Romàntic
• Tom. Pera
• Tom. Ramallet
• Tom. de Penjar Mallorquí o Eivissenc
• Tom. Marmande
• Tom. Borratxo Aretxabaleta (Aleka)
• Tom. Picoluze (Aleka)
• Tom. Cor de Bou
• Tom. “de na Tia Francisca” (APAEEF)
• Tom. San Marzano
• Tom. “de ventura” (no identificats)

Tomàquets de segon any, d'abril

Collita al juliol

Tomàquet pera, a l'agost

Cherris i de penjar, agost i setembre

Escalonat

Per tenir tomàquets tot l'any, seguim aquestes pautes:

• Escalonem en tres tandes els bancals. Plantem a principis d'abril la majoria d'ells, un 60%, i a mitjan juliol la resta (40%), sobretot les varietats de penjar, que són les que ens aguantaran penjades a la cuina fins al febrer. Passada la calor d'agost, si ens queda algun lloc al bancal, en podem provar de plantar alguna més, jugant amb el “veroño”.
• Procurem deixar una o dues plantes vives i podades (amb les albergínies també) saltant-nos la rotació de Gaspar Caballero d'una petita part del bancal. D'aquesta manera, al nostre clima i amb una mica de sort, al febrer ja comencen a donar alguns fruits. No són de concurs, però tenir-ne tan aviat és una alegria i l'enveja de qualsevol que visqui més al nord.
• Si surten tomàquets “de ventura” (espontanis), procurem aprofitar-ne algun, posar-los a testos, etc.

Entutorat

Fins ara la millor manera que hem trobat per mantenir rectes i sense danyar les tomaqueres és amb un cordill de “trapilllo”. Abans de trasplantar la planta, hi posem un extrem al forat del terra, en contacte amb les arrels, i d'aquesta manera ens queda molt fixe i podem elevar-lo per l'emparrat. (Vist a un programa de televisió d'Irlanda “Grow, Cook, Eat”).

Entutorat

Tractaments

El clàssic sofrat fet amb sofre en pols, nosaltres l'hem substituït per JS (JADAM), ens sembla equivalent i podem posar-ne menys. Per nodrir la terra, li posem un petit extra de pellets de gallinassa al crestall a prop dels peus, i JLF fet amb el mateix tomàquet. A les fulles, per prevenir, aquest any comencem a aplicar LAB.

Receptes

En algun moment faré l'entrada del gaspatxo… De moment teniu una de com conservar el sofregit.

Estem en procés de germinar moniato… en vam començar tres, comprats al mercat pagès, no sabem la varietat ni l'origen. De moment dos dels tres s'han podrit abans de germinar, que al menys han servit per fer JMS (JADAM). Lliçó apresa: Canvieu l'aigua cada dos dies i tingueu molta paciència, les primeres setmanes no fa res de res.

El volem per una milpa heterodoxa… Girasol, Cacahuet i Moniato. Perquè no.

Moniato germinat a finals de maig

Mitjans de juny, moniato amb els brots

En veure que una part del moniato comença a presentar símptomes de pudrició, he decidit passar a la segona fase. Es tallen els brots i es posen de nou en aigua, tallant si s'escau les fulles més baixes, que no quedin submergides. (Amb una mica de canyella, per prevenir fongs i ajudar a arrelar).

Mitjans de juny, els brots ja separats

Moniatos a l'agost, trepant a una milpa de girasol

El 12 de maig de 2023 vam fer la nostra primera visita a un planter. I no a un planter qualsevol, a l'històric i irredempt Can Malalt.*

Primera compra a Can Malalt. Maig de 2023

Quan vaig accedir per primer cop a aquesta casa pagesa, violentament encaixonada per l'autopista, vaig sentir que havia arribat tard. Sempre empatitzo amb el dolor que porten dins molts eivissencs i eivissenques, però soc conscient que com a foraster que va arribar quan el paradís ja estava quasi destrossat, hi ha una part de la història recent de l'illa que no he viscut ni patit en pell pròpia. Entrar a Can Malalt a comprar vegetals em connecta amb aquesta lluita que m'he fet meva des de 2014, i em fa sentir una mica més eivissenc del que ja em sento gràcies a totes les persones amb les quals convisc cada dia. I una mica més pagès, també, en tots i cadascun dels sentits de la paraula. La vida a Eivissa continua i continuarà obrint-se camí, malgrat els sàdics estadistes que atempten contra ella, mentre quedin eivissencs com en Toni Malalt.

Malalt és un referent de compromís i dignitat. Amics i amigues de la política i l'activisme, de diferents generacions, ens n'havien parlat d'ell amb admiració i estima. Sempre l'havíem vist en concentracions i actes sense establir-hi contacte, però és ara, rebent els seus consells sobre el marc de plantació dels cogombres, quan se'ns fa patent la dimensió d'aquest senyor que amaga experiències extraordinàries sota una aparença tan senzilla. Tot un símbol d'una Eivissa que encara és possible, si lluitem.

Toni Malalt. Foto Eivissa Sabors.

'*' Qui vulgui context històric i detalls pot consultar les diverses hemeroteques o llegir «La cicatriz. Ibiza: negro sobre verde» de Santiago Miró.

Comparteixo alguna nota sobre el mes de maig. Aniré ampliant i fent entrades generals pels altres mesos i d'aquí a un any o més… quedaran els dotze mesos ben redactats i al glossari (o aquesta és la idea).

Deixar espigar algunes hortalisses és un plaer que segur que l'horta comercial no es pot permetre. Tot i així, en la nostra abundància d'autoconsum, m'encanta fer-ho, i no només per atreure més insectes i gaudir de les flors. Per qui no és pagès ni biòleg, és fascinant veure el cicle complet de plantes que només coneixes pel mercat. Però és que l'escarola...

Es Mur al maig

Escarola florida al maig

Escarola florida al maig, detall

Més coses de maig. Ja ha sortit l'espàrrec. Sabeu com es planta? S'enterra una “garra” (les arrels tenen aquesta forma). Si tot va bé, ja li farem un article propi.

Espàrrec al maig

Mentrestant, a Sa Menta ja hi hem tret les faves i els últims bròquils. El coriandre comença a assecar les llavors. A finals de maig les recollim per guardar-les com especia.

Sa Menta al maig

I bé, per no saturar de fotos, aquesta és la llista de la collita.

Al maig collim:

• All
• Carbassó (primers)
• Carxofes (últimes)
• Ceba
• Cogombre
• Kale
• Lombarda (últimes)
• Lletugues variades
• Maduixes
• Mongeta verda (primeres)
• Nap
• Pastanaga
• Porro
• Pèsols i tirabecs (últims)
• Ravenets
• Rúcula
• Tomàquets variats (primers)

Ni tant mal no?

Es Mur és el nom que li vam trobar a la parcel·la 8 dels Horts Urbans de Can Tomeu. El nostre primer hort!

Es Mur al març

Es Mur al maig

Passant la laia per arrencar Es Mur, 2023

Fem servir tècniques de “llaurança zero”, però per arrencar una parcel·la en desús convé una passada de forca de doble mànec i unes quantes jornades de treure pedres. Vam decidir no fer servir motocultor i n'estem convençuts: val la pena!

Es Mur en construcció, 2023

El disseny dels bancals i els camins és una cosa que hem volgut fer a consciència (potser es nota que som una arquitecta i un dissenyador?). Tampoc no hem inventat res, la trama és l'aplicació de les “parades en crestall” d'en Gaspar Caballero de Segovia.

Vam plantar a Es Mur la primera primavera, i al setembre-octubre ens vam posar amb la Fase 2: Sa Menta

La tècnica agroecològica que ens serveix com a referència es diu “Parades en Crestall”, d'en Gaspar Caballero de Segovia. És un mètode d'origen mallorquí (per tant, ben adaptat al clima i varietats eivissenques) que s'enquadra en l'agricultura biointensiva, amb rotacions per família botànica, sense llaurar i fertilització a base de gran quantitat de fems madurs dipositats en superfície a tots els bancals. El més característic d'aquesta tècnica són els maons fent camins de 30 cm entre bancals bastant estrets, de 60 cm.

Parada en construcció.

Parada al maig en plena collita.

Avantatges de les Parades en Crestall respecte d'altres mètodes agroecològics:

• Els bancals són ergonòmics i accessibles. Els camins són bons per a persones de totes les edats. (Veure foto)
• És productiu i variat. La rotació contínua i la distribució per famílies a parts iguals “obliga” a dedicar-hi espai a cols, naps o altres plantes que potser no plantaríes i autolimitar l'espai de tomàquets, cogombres o el que ve més de gust, i a trencar la dinàmica de fer horta d'hivern i horta d'estiu (amb motocultor pel mig). Això és bó per a la regeneració del sòl, la sostenibilitat del sistema i per a una dieta variada i resilient.
• Les plantes auxiliars intercalades amb maons són un bon refugi de microfauna i insectes pol·linitzadors. Les aromàtiques de cuina (coriandre, ruca, romaní, julivert...) i les flors (clavell de moro, zínnia...) tenen un lloc específic i proporcional que creix amb la mida de l'hort.
• El disseny és funcional no només a la pràctica, també a l'hora de planificar. La “parada” és un marc mental fàcil d'entendre que permet calcular les quantitats de cada varietat en proporció a les altres i al total disponible, per ajustar-hi la dieta d'autoconsum i facilitar les successions de primavera i tardor.
• No cal llaurar el terra ni passar motocultor, però si es vol fer voltar, és més fàcil de desmuntar que els “llits elevats” i no es trepitja tant com els bancals corrents.
• El sistema de reg (amb alguna modificació possible respecte l'original) és prou eficient. És car, però permanent i s'amortitza. Amb la pluviometria actual d'Eivissa és imprescindible.
• És estèticament plaent. Se'l compara amb un jardí zen japonès i potser per això va atreure l'atenció del mestre Fukuoka, que va visitar Mallorca el 1998. Tot i que es contradiu amb la seva proposta d'Agricultura Natural, trobem punts en comú.

Desavantatges respecte d'altres mètodes agroecològics:

• Els marcs de plantació són més estrets que normalment (les plantes van més juntes). Això pot provocar que fongs i plagues s'estenguin més de pressa per la falta d'aireació entre plantes. Experimentem amb fórmules JADAM del coreà Youngsang Cho per a contrarestar-ho.
• Si no tens animals, no tens “fems de bassa” propis. Pots comprar “crestall” (vermicompost, fems de cavall, pellets) però nosaltres reduïm el cost tot el que podem amb una compostera pròpia (restes de la cuina, de podar, cartons reciclats i JADAM), mulxing i adobs verds. Les Parades en Crestall, pel seu aspecte ordenat i modular, no semblen un hort típicament permacultural, però si procurem utilitzar recursos interns abans que afegir-hi insums externs, estem aplicant permacultura.
• Tot i que es diu que és escalable (es poden anar fent parades en grups de 4), no sembla el millor mètode per una producció comercial. Quatre o vuit parades (de 3 metres de llarg) per un hort familiar o escolar és la seva mida ideal.
• La patata queda fora de la rotació per ser massa demandant de nutrients. i les vivaces que no rotaran, com les carxofes o les maduixes, també. Els pebrots i les albergínies que poden mantenir-se més d'un any, s'han de treure si es vol fer la rotació… Una rotació perfecta és impossible, però, així i tot, és un bon punt de partida.
• Teòricament, no pots jugar amb associacions com la milpa maia (carabassa, dacsa, fesol) o l'adob verd (veça-civada). Convé tenir un espai extra per experimentar fora de la rotació ortodoxa.

Una de les flors imprescindibles per tenir a prop dels cultius, ideal per l'espai entre maons de les Parades en Crestall. La calèndula atreu insectes beneficiosos, especialment les pol·linitzadores abelles i repel·leix d'altres no desitjats. Un cop establerta no requereix gaire atenció i es ressembra a si mateixa, però és una planta anual i sempre hi ha mesos en què es veu una mica pobre.

Calèndula entre maons

L'hort és petit, però per a nosaltres és un gran camp de proves. Volem aprofitar per entendre millor quina és la dependència real de l'agricultura amb la maquinària. Per què? Perquè la nostra sobirania alimentària depèn en gran part que puguem produir aliments amb tecnologia apropiada.

L'amic Mateu ens ha deixat una eina que és l'enveja de la resta de parcel·les. (Bé, de les que no han optat pel motocultor) És la coneguda com a laia o forca de doble mànec. Gràcies, Mateu!

*La laia d'en Mateu. Marca agroforja.

Quan em pregunten pel significat de tecnologia apropiada, sempre parlo de la bicicleta, però a partir d'ara també posaré la laia com a exemple. Un disseny extremadament senzill i ergonòmic que aprofita eficientment el pes i la forma de la persona i la seva capacitat natural de fer moviments basculants a peu dret. Val la pena comparar-ho amb una forca de mànec únic per veure'n la diferència. Un altre aspecte interessant (per donar-hi voltes al cap mentre llaures) és que aquesta laia moderna i lleugera i la bici s'hi assemblen molt en forma i materials. Allò que els dissenyadors alemanys d'Ulm anomenaven «gute form». Ahí lo dejo.

Amb més paciència que força, en una jornada calculo que fas uns 20 m² i deixes el sòl tovet, tovet, com neu verge. Gairebé fan ganes de tirar-se i fer l'àngel. (Ni pensar-ho, a partir d'ara, prohibit trepitjar-la).

Un temps després d'allò, María José, veïna d'hort i companya d'assemblees, ens deixa la seva laia (la deixa a tota la comunitat d'horts urbans, molt generosament). És més robusta que la d'en Mateu, però també funciona molt bé i fa l'ample exacte dels bancals de Gaspar Caballero. Gràcies, María José!

Laia de María José

El coneixement de les plantes silvestres comestibles és el summum de la sobirania alimentària, però està en perill de desaparèixer. A la península i la Mediterrània hi ha una gran tradició d'aprofitament d'aquestes plantes, però curiosament, el que es coneixia i s'apreciava a un lloc, es menyspreava a dos pobles més enllà, com passa amb els bolets. Bledes bordes, espinacs salvatges, espàrrecs, fonoll marí i la famosa verdura eivissenca (Silene vulgaris) (trad. colleja) del cuinat de Setmana Santa... Són fonamentals per la supervivència i la sostenibilitat i no els podem perdre.

Desbrossant Es Mur

És veritat que si tens l'hort funcionant, no té gaire sentit anar collint “males herbes” per menjar-les, però sempre està bé poder amanir els plats amb una mica més de caràcter, aprofitar les sortides al camp i per descomptat, en cas de necessitat extrema. A mi sempre em quedarà el record que la nostra primera truita d'espinacs de l'hort, mesos abans de plantar cap espinac.

Truita feta

Miraré d'ampliar aquest espai amb les “males herbes” comestibles que vagi coneixent i provant. Si teniu aportacions a fer, feu-les arribar.