Es Mur i Sa Menta

Les plantes t'avisen de l'arribada de la primavera abans que el teu cos ho noti. Crec que són les hores de llum diàries, astronòmicament precises, més que no pas la temperatura, tant variable.

Tot comença a créixer a un altre ritme, sobretot les lletuges, que a l'hivern tarden uns tres mesos i ara si et despistes t'espiguen. Algunes perennes o bianuals podades, com les pebreres (Capsicum), ja rebroten.

Aquest és l'estat general de l'hort a dia 27 de febrer. Si el comparem amb horts que llauren amb motocultor, i planifiquen l'horta d'estiu i d'hivern com blocs separats, no hi ha comparació. Un desert terrós vs policultius on mai deixa d'haver-hi flors, fruits i fulles.

Es Mur

Sa Menta

Collita de pèsols al març

Collita de faves, cebes i porros al març

Aprofito que ho he explicat al grup dels horts per anotar-ho aquí. Així faig servir jo la cendra. (Recordeu, no soc cap expert i aquests comentaris responen a un interès autodidacta d'un aficionat amb poca experiència).

Cendra a lletugues

• Directe a fulla com a plaguicida/insecticida en quantitats molt, molt petites, per abaixar la humitat de la nit (eivissenca, no gela, però hi ha molta rosada) i dificultar una mica la vida a caragols i fongs. Com qualsevol cosa que sigui “desinfectant”, convé no abusar i millor compensar la microbiologia amb algun regalet després d'uns dies. Jo el que més uso és LAB, el preparat casolà de bacteris làctics, i la combinació de JMS i JLF. (Tècniques coreanes, KNF i JADAM)
• A terra com a fertilitzant (calci 50%, potassi 10%, magnesi 5%, fòsfor 1%), amb compte perquè puja el pH i la nostra terra ja és alcalina. I com a desinfectant que és, també afecta els microorganismes del sòl, els dolents i també els bons. No aplico més d'un grapat per metre quadrat al mes.
• A les escombraries orgàniques de la cuina per neutralitzar l'olor (abans de portar-lo a l'hort com a compost).
• Per curar les tiges tallades a les podes i que no s'infectin, o en dividir patates per plantar-les per parts, i per desinfectar les tisores de podar abans de guardar-les.

Altres noms: Boniato, Batata, Camote.

Collita de moniatos al desembre

De moment hem aconseguit treure aquesta petitíssima producció experimental. No és una collita gaire gran, ja es veu, però és la nostra.

Hem aconseguit germinar dos de tres moniatos comprats al mercat pagès (no sabem la varietat ni l'origen). Em sorprèn que els fills siguin més vermells que la mare. El tercer es va podrir (i ha servit per fer JMS JADAM). Lliçó apresa: Canvieu l'aigua cada dos dies i tingueu molta paciència, les primeres setmanes no fa res de res, però s'acaba despertant (si no podreix abans).

Amb ells hem fet una milpa heterodoxa de girasol, cacauet i moniato, que ens ha acompanyat tot l'estiu. Han anat bé unes set plantes. Sense expectatives de gaire consum, evidentment, però és un plaer veure les plantes de moniato trepar pel girasol.

Moniatos a l'agost, trepant a una milpa de girasol

Moniato germinat a finals de maig

Mitjans de juny, moniato amb els brots

En veure que una part del moniato comença a presentar símptomes de pudrició, passem a la segona fase. Es tallen els brots i es posen de nou en aigua, tallant si s'escau les fulles més baixes, que no quedin submergides. Amb una mica de canyella, per prevenir fongs i ajudar a arrelar.

Mitjans de juny, els brots ja separats

Aquest cultiu requereix molta feina per germinar, i molt poca per plantar, crèixer i collir.

Diu el filòleg català Jordi Badia i Pujol que la manera popular i habitual d'anomenar la tardor a les nostres terres era, fins principis del segle XX, “primavera d’hivern”.

Quan vaig llegir l'article fa uns anys, de seguida vaig recordar uns versos de Salvat-Papasseit en boca d'Ovidi Montllor que tant m'agradaven: Primavera d’hivern, Primavera d’istiu, I tot és Primavera... Fins aleshores pensava que era una figura poètica, i no! L'article en qüestió és molt interessant i el comparteixo a xarxes o cara a cara sempre que algú se sorprèn de les floracions d'aquesta època. M'emociona la tardor mediterrània! La conversa, però, sol derivar a qüestions com el canvi climàtic, amb tardors més càlides de l'habitual (i no seré jo qui atii el negacionisme). Només cal fixar-se en el neologisme castellà “veroño”, que s'utilitza amb certa lleugeresa per justificar anar a la platja al novembre o bé per compartir les nostres ecoansietats.

Sigui com sigui, a Eivissa, quan tens un hort, es fa evident que hi ha DUES primaveres. Com que hi ha deserts freds i calents. L'agost és tan abrasador que les floracions, fins i tot les solanàcies, s'aturen. I a finals d'estiu (Veure Octubre), si allargues les rotacions o apostes per deixar les millors plantes de tomàquets i albergínies per a bianuals, et regalen flors i bons fruits de setembre fins a desembre. La pebrera, potser les varietats més del nord (piparra, gernika, padron) però jo no ho he aconseguit. Això sí, has d'acceptar el risc de perdre-ho tot per un dia de vent o de pluja forta. Les cucurbitàcies (carabassó, cogombre, carabassa, meló, síndria...), en canvi, no sobreviuen.

Fora d'Eivissa és una altra història. A Astúries ara mateix es pelen de fred i neu... i com diu l'amic Gamaliel: «que soy de Albacete y esto de primavera u otoño es nuevo para mi, allí siempre deciamos, “hay tres estaciones, invierno, verano y la del tren”».

Aquí algunes fotos des Mur, al desembre, és a dir, finals de la primavera d'hivern.

Collim (novembre – desembre): – Tomàquets i albergínies (finals) – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves (comença) – Mongeta

Sembrem (setembre – novembre) – Adob verd – Pastanaga – Porro – Ceba – Lletuga – Espinacs – Bledes – All – Tirabecs i pèsols – Kale – Bròcoli i romanescu – Cols de fulla i de cabdell – Faves – Mongeta

A l'octubre la collita d'estiu encara és abundant (a Eivissa) i s'ajunta amb les primeres cols. Si has escalonat i cuidat les solanàcies i les mongetes, tindràs de tot al rebost.

Col eivissenca a l'octubre

Collita d'octubre

Tomàquets de penjar i bitxos

Octubre també és un mes en què algunes plantes deixen de tenir la lluentor de la seva joventut i s'ha d'acceptar que així sigui. Amb la humitat, comencen certes plagues fúngiques, caragols, orugues... Un dia de pluja i vent et pot fer una destrossa important a l'encanyissat o fer caure totes les flors que prometien fruit.

Encanyissat caigut

Collim

• Albergínia
• Bròquils i coliflors
• Carabassa
• Carabassó
• Cogombre
• Cols
• Enciam / lletuga
• Kale
• Okra
• Pebrot vermell i verd
• Porro
• Ravenets
• Tomàquet de penjar

Plantem

• Alls
• Porros
• Ceba
• Patata
• Espincac
• Lletuga
• Tirabec
• Faves
• Cols

Una de les coses que m'han sorprés és que al nord de la península, on és tan freqüent de cultivar-lo per fer farina, no el fan servir per menjar tendre! Tan bo que és, bullit i torrat, amb una mica de mantega i prou.

Una planta agraïda de cultivar que a més, per alçada, et permet fer milpes. La tradicional és amb mongeta seca i carabassa. Nosaltres l'hem associat també, juntament amb el gira-sol i la canya de sucre, a luffa, moniato, algun tomàquet de ventura...

Seguirem informant.

Panotxa de la dacsa

Canya de la dacsa, ja seca, amb lleguminoses enfilant-se, una carabassa a punt de ser recollida i la canya de sucre al fons

En la parcel·la que anomenem «Es Mur» tenim quatre parades, tipus Gaspar Caballero, i una paret a on juguem a fer “milpes”, posem les plurianuals com carxofes i maduixes i fem trepar melons o carabasses pel mur de pedra. Ha sigut el nostre primer repte. En paral·lel, i un cop hem agafat més confiança, hem començat a treballar la de davant, «Sa Menta». El títol del blog per fi té sentit.

Hem dissenyat els camins i les parades de la mateixa manera, i mantindrem la rotació per famílies, tant a Es Mur com a Sa Menta, però serem més ortodoxos a la primera i experimentarem a la segona (incorporant patata, fent associacions i milpes...). Aprofitarem els bancals extres (extra A i B i muro 1 i 2) per a provar l'adob verd i plantes plurianuals. A l'entrada, i farem una petita rocalla amb menta (clar) i altres aromàtiques i un petit racó on descansar i fer feines assegudes.

Sa Menta en construcció

Sa Menta al maig

Ingredients:

• 1 kg de carabassó, pelat, ratllat i sense llavors.
• 500 g de sucre blanc.
• 1 llimona (suc i ratlladura de la pell).
• 2 cullerades de gingebre fresc ratllat.
• canyella en rama.

La melmelada de carabassó, gingebre i canyella és una deliciosa combinació de sabors que es complementen perfectament. És ideal per acompanyar torrades dolces i plats salats.

• Ratlla el carabassó i treu-li les llavors.
• En una cassola, barreja el carabassó amb el sucre.
• Afegeix ratlladura de pell i suc de llimó, gingebre i canyella.
• Fes bullir i redueix el foc a mitjà.
• Cou la melmelada fins que es redueixi i espesseixi (30 minuts).
• Omple pots esterilitzats amb la melmelada, tapa'ls i fes el buit al bany maria.
• Conserva'ls amb la tapa cap avall.

#Receptes

Aquesta conserva és l'única que fèiem abans de tenir hort propi, per aprofitar la temporada amb producte del mercat. Imprescindible si tens hort propi, per gestionar els excedents de tomàquet.

Consells:

• Esterilitza els pots bé: Neteja els pots de vidre primer, comprova que la tapa tingui “botó” i tanqui bé. Banya'ls amb aigua bullent 15 minuts.
  
• Aprofita l'escalfor del sofregit de tomàquet i ceba per omplir els pots.
• Posa 1 cm d'oli d'oliva a la part superior per fer de capa extra.
• Tapa i torna a esterilitzar els pots. Deixa'ls uns 20-30 minuts completament submergits.
• Deixa refredar a temperatura ambient sense tocar-los i observant que “el botó” de la tapa hagi fet el buit.
• Emmagatzema en un lloc fresc i fosc. Els que no facin bé el buit, a la nevera i consumir els primers.
• Comprova els pots regularment.
  

De la família de les liliàcies, és imprescindible a l'hort i a la dieta mediterrània. El seu cultiu és fàcil, però entendre el seu cicle i varietats, no tant. És per això que faig un resum per a dummies (com jo):

Bianual o biennal?

Jo diria que les dues. És una planta biennal, és a dir, el seu cicle vital natural comprèn dos anys (primavera-estiu-tardor, hivern, primavera-estiu-tardor). També seria correcte dir que és un cultiu bianual si ens referim que s'obtenen dues collites per any, les seques i les tendres (que es poden forçar de moltes maneres, com ara explicarem). Per tant, la ceba seca és la que es cull a mitjan cicle de la planta, ja que el bulb s'asseca per esperar a créixer, florir i reproduir-se (en estat natural, per dispersió de llavors a l'aire) a la seva segona primavera. La ceba tendra habitualment és la del primer any. El calçot és la del segon. I la resta són espècies botàniques diferents, varietats locals, o diferents noms per la mateixa cosa.

Què és la ceba de guardar?

Collim una “allium cepa” a la meitat del cicle natural. La podem guardar seca (per exemple, penjada en trenes) i evidentment ens aguantarà molts mesos, ja que està hivernant. Les més habituals són les varietats blanques i liles. Surt de la llavor, per tant, és imprescindible fer planter o comprar-la a un viver.

Cebes liles trenades a finals d'agost

Què és la ceba tendra?

Si collim una “allium cepa” abans que s'assequi, ens podem menjar la tija i es consumeix fresca. Pot ser que tingui un bulb gran i fresc (molt bo per amanides) o que sigui més petit o que encara no en tingui, segons la seva “joventut”. Tallada en juliana és fàcil de confondre amb una ceba d'hivern, un calçot o fins i tot un porro tendre. L'únic inconvenient de collir una ceba blanca tendra és que per cada una que agafes perds l'oportunitat d'obtenir el bulb gros, per guardar-lo (amb l'all tendre passa igual).

Què és el calçot?

El calçot, també conegut com a “cebolla babosa” a l'Aragó, també és una “allium cepa”, però cultivada de manera diferent. No plantem la llavor, sinó el bulb en estat d'hibernació i ens aprofitem de la segona part del cicle vital. El bulb sec es desperta i en surt un manoll de cebes tendres allargades, agrupades a l'arrel i fàcils de separar. Per maximitzar la part blanca que consumirem, l'anirem “calçant” (aporcar, en castellà) com els porros, de manera que la part verda vagi a buscar la superfície cada cop més amunt.

Què és la ceba d'hivern (trad. cebolleta)?

La ceba d'hivern és una planta diferent (Allium fistulosum). De forma natural també seria biennal, però no fa un bulb rodó, sinó que és allargada. La humanitat ha anat especialitzant “fistulosum” per a consumir-la tendra i “cepa” per guardar-la. També se li diu “ceba de primavera” o d'altres maneres, segons el clima i costums de cada lloc, aquí la clau és el nom botànic i que no és bona per assecar.

Què és el cibulet (trad. cebollino)?

El cibulet també és una planta diferent (Allium schoenoprasum) de les moltes del gènere Allium, com les escalunyes (trad. chalota), els porros o els alls. És una planta petita i que pot sobreviure més de dos anys i té la flor lila característica del gènere. Les fulles verdes serveixen de condiment i són bones per fer fines herbes o herbes provençals (juntament amb cerfull, julivert i estragó). Com aromàtica perenne, nosaltres la tenim entre maons, no als bancals.

Cibulet en flor