escric

<< Saps? El migdia és meu, tranquil i silenciós, per arrepapar-se. Respirar i divagar, caure als teus braços, sofà >>.

escric

<< Fer un pas, avançar discreta i levitant, Il·luminada i ferma, somiejant >>.

escric

<< Veure't la cara de panet, Olorar-te dorment, galta amb galta, els teus llavis càlids >>.

escric

<< Bona nit. Acompanyada, muda i entrellaçada. Altes hores, bona, nit dolça, de matinada >>.

escric

<< M'abraça,​ tovet,​ per centímetres,​ entre llençols al caliu,​ somnis,​ tu >>.

escric

<< Sentir la teua veu, ​ transportar-me més enllà,​ viure la calma mentre em prenc la pau, a glopets, com un café acabat de fer >>.

escric

<< Una puresa sonora que em transporta més enllà. No poder, no voler tornar.

La simplesa acústica més complexa. Escoltar, calcular somiant.

D'harmonia oberta, viva melodia, i despertar càlid.

Un nou dia composat de poc per a desdejunar >>.

escric

<< Cinc dies i apostar. Avui, que n'ha fet sis i demà, que en tornarà a fer set. Despús-demà dilluns. Comencem? >>.

escric

<< Retrona el temps com un cor de tenebres, el ritme de la vida, com un metrònom celest >>.

escric

<< Tot estava borrós. Dionís intentava obrir els ulls per a incorporar-se, però no podia, es trobava realment mal i no sabia on era. Mentre algú l'arrastrava pel terra sense poder resistir-se, lluny se sentia un violí. Sonava a desídia, ira, a frustració. Una última estirada i una empenta de qualssevol manera van deixar el jove estirat com un sac.

-Vaja, ja estàs aquí. T'agrada la rebuda que t'hem preparat? La teua germana Laia volia fer quelcom especial per a tu. – Donava corda la mare amb veu tenebrosa. -Sigues agraït! – Va cridar alhora que li feia un cop de peu a la cara. – Només queda el ritual xato meu, ja queda poc per a que deixes aquesta posa de criatura mimada escarransida >>.

escric