escric

«Cau, com la deixàvem caure. Sonant de vesprada, rajant constant, com temps enrere, omplint de vida».

escric

Va ser un dia com avui, enterbolit, humit i dispers. – o pot ser era invers?

Na Jordina, fornida i ben plantada, cavalcava decidida a la cacera d'un fogós i famolenc cavaller que havia segrestat un bonic, dolç i encantador drac. – de peluix.

Mentrimentres en una altra línia temporal, una rosa i un llibre eren immersos en una batalla lectiu-detallista i re-interpretativa dels fets que els havien dut a acusar-se mútuament de falta de protagonisme. – només ets una flor. – i tu un simple còmic.

#SantJordi

escric

« Blava i fugaç, evanescent i tenaç, Dissolent-se en l'atzar de la seua vida, del seu estimar ».

escric

Viatjava sense aturar-se, anant cap al no-res.

Unes llàgrimes candents de perla i cristall enterbolien més enllà de les seues passes, quan una plàcida remor de blues la va fer parar en sec. Al darrere, una veu rascada, despreocupada i profunda, com si fora d'amagat i conversant amb ella mateixa contava tot d'històries sense un final, de les que porten el pesar a l'esquena, rajola sobre rajola.

Tancant els ulls podia olorar el fum dansant de la cigarreta que sostenia, mentre tastava el bourbon que li compensava l'altra mà.

escric

<< L'anar i venir, ara són nit, el dia, es torna silenci. La fressa de l'estiu, albira vernal, mentre el delicat percudir del fullam, esclata esquiu >>.

escric

<< Temps volàtil. Hi ha qui el percep discret, altres de l'endret, també per a qui desapercebut passa. Temps al temps, però tampoc massa >>.

escric

<< Em cansa lo inevitable de la ment a aquestes hores. Haver de pensar amb el motiu, un per què amb trellat i objectiu que em permeta respondre'm lo que no sé. Clar que, també m'agrada quan la conclusió és del meu grat >>.

escric

<< Un àngel a la vora, de presència riallera, de pau i espera, i sentència sanadora. Que no exaspera, camina la vida, de la mà, sincera >>.

escric

<< Avui el dia es vesteix amb un cel de blau immens, sol punyent i unes gases de seda ennuvolada >>.

escric

<< Vés, amb pas subtil, oblida el teu camí i al son obri la porta.

Morfeu, paladí del descans, abraça'm, acull ma turmentada ànima, posa-la al teu abric del demà >>.

escric