<< Tot estava borrós. Dionís intentava obrir els ulls per a incorporar-se, però no podia, es trobava realment mal i no sabia on era. Mentre algú l'arrastrava pel terra sense poder resistir-se, lluny se sentia un violí. Sonava a desídia, ira, a frustració. Una última estirada i una empenta de qualssevol manera van deixar el jove estirat com un sac.
-Vaja, ja estàs aquí. T'agrada la rebuda que t'hem preparat? La teua germana Laia volia fer quelcom especial per a tu. – Donava corda la mare amb veu tenebrosa. -Sigues agraït! – Va cridar alhora que li feia un cop de peu a la cara. – Només queda el ritual xato meu, ja queda poc per a que deixes aquesta posa de criatura mimada escarransida >>.
escric