Viatjava sense aturar-se, anant cap al no-res.
Unes llàgrimes candents de perla i cristall enterbolien més enllà de les seues passes, quan una plàcida remor de blues la va fer parar en sec. Al darrere, una veu rascada, despreocupada i profunda, com si fora d'amagat i conversant amb ella mateixa contava tot d'històries sense un final, de les que porten el pesar a l'esquena, rajola sobre rajola.
Tancant els ulls podia olorar el fum dansant de la cigarreta que sostenia, mentre tastava el bourbon que li compensava l'altra mà.
escric