escric

<< Ets el sucre de ma dolça sang. L'edulcorant que endolceix el meu aire. Lo melós del meu plaer. Manyaga de la meua vida >>.

escric

<< Mira't i somriu, fes valdre el que, qui i com has arribat fins aquí.

Escolta't parlar, mesura les paraules, però no negues qui ets, d'on vens >>.

escric

<< Ja ho veus, a la llunyania. Ja arriba, passant pàgina com si res. S'encén, es percep el re-inici i, no hem aprés res >>.

escric

<< M'agrada la teua presència, la bonaventura del teu tú mes d'arrel, la planta que calces quan xafes en ferm >>.

escric

<< Com una fàbrica vella, de budells rovellats i llimada façana.

Carregada d'aire putrescent, viciat pel pas del temps, que fa olor d'història, record.

M'he sentit >>.

escric

<< Sabeu? Vos trobem a faltar.

Recordo moments que ara pareixen llunyans, somriures que ahir estaven per arribar, que demà són incerts, vindran?

Vos ho imagineu? Mama i Papa ja hem arribat! Iaio, Iaia què hi ha per a dinar?

Cares quasi desconegudes, somiades i plenes de veritat, desesperades d'una carícia teua, un beset, simplement estar al teu costat.

Ho recordeu? Avui hem parlat i ahir vam parlar. Com esteu?

Veus distants, familiars, de faccions ombrívoles, un exercici de memòria constant, un xicotet neguit per a no oblidar.

Em ve al cap: somiar despert, amb la mirada perduda, “Qui té fam ansomia rollos”

Sabeu? Heu sigut exemple, persones fermes i perseverants, treballadora i amant, d'una família que vos estima, mare i pare, iaio i iaia.

Felicitats.

Vos estimem! (Les vostres filles, fills, netes i nets) >>.

escric

<< Bona nit! Càlida i transparent, com un no sincer, i tapat >>.

escric

<< Miro per la finestra, una pilota ressona, uns crits aliens musiquen el parc.

Miro i veig per la finestra, corretegen, salten i somriuen, calmats, indiferents.

Normalitat, com et dius en realitat? >>

escric

<< Dia ventós, feina intensa, constant, record, lluita, sol clamorós >>.

escric

<< Demà serà i tornarà a ser el que fa temps que és. Mentrestant som, conscients o no, essent el que ens demanen que siguem, sent ells el que més els plau ser >>

escric