escric

La butxaca de les lletres endreçades, o no.

<< Informar-se i sentir el re-inici. Esdevé novetat, pulsacions en augment, emoció d'allò que està per arribar, o del que en un antic i trist capítol quedarà >>.

escric

<< Murmuris, de paraules plenes, lletres preuades, persones senzilles, gràcies i fades >>.

escric

<< Núvols llaminers, com cotó fluix navegant en un mar celest, immens >>.

escric

<< Raigs de foscor vetllant-nos, ja és fosca nit, cau una acollent bruna, gèlida i suau >>.

escric

<< Com un trencaclosques per acabar, cercant la peça extraviada a perpetuïtat.

La vida mateixa pendent d'un clau, entatxat en una paret blanca per esbrinar >>.

escric

<< Ja està.

Res, una impressió, sento calor.

Resistència zero, incisió neta, sens dolor, quasi quirúrgica.

De sobte ha brollat, com vi intens vessant, sense fre, rubí >>.

escric

<< Badalls ofuscats per una limitació capacitiva dependent de la intensitat de somnolència sentida i aplicada >>.

escric

<< Escric des de casa, al menjador, des de el sofà, o a la tauleta del café.

Escric assegut al balcó, des de el despatx, recolzant-me a la paret, a terra si cal.

Escric per a tu, amb respecte, educació, pensant en el demà.

El teu, el meu, el seu demà, el de tots, un demà que no respectes.

Escric preparant-me, pensant lo què, com i quan. Mentre tu et prepares i surts sense pensar.

Penso en com serà, tu en què faràs. Penso en qui, tu en quants.

Imagino passejar, mentre tu abuses passejant. Miro de cuidar-me, de cuidar, tu et mires >>.

escric

<< Sí, clar. Persupost, obvi. Efectivament, faltaria més >>.

escric

<< Esquiva el teu pesar, sospesa les teues opcions, emprén un camí.

Carrega't la motxilla, marca't el pas, arriba fins al final >>.

escric​