Violiste Valencià

Butxaca d'un músic i professor

Ja! Oficialment ha acabat la 1a avaluació.

Un abans en la meua manera d'entendre i transmetre coneixement a la secundària, i a partir del gener també un després.

Passaré del 0,5 que tenia fins ara a 1 completa gràcies a noves optatives, que potser són prou distants pel que respecta a l'àmbit musical, però no del tot inconnexes i això em suposa un repte, docent, però sobretot creatiu, i m'agrada, em motiva.

Resumint: girem pàgina per iniciar un nou i curiós capítol.

Aneu passant pel blog, el perfil o algun directe per a enterar-vos de quantes parets acabo per menjar-me o si m'he soterrat entre idees i emocions!

#EnsLlegim!

Lo Violiste

Avui ha tocat «Seminari de transició sobre educació musical a secundària» i la conclusió que he tret és: tot i que em considero un professor de música relativament innovador, puix soc pràctic al plantejar tasques a l'aula i miro que se'ls veigue la utilitat futura (recerca, anàlisi, crítica, productivitat), m'agrada massa la conferència, i potser això em distrau de la realitat de l'aula i la vida mateixa.

Tornant al seminari; escolto, observo, pregunto i exposo els meus dubtes i surto amb la mateixa sensació, la utilitat que veig al que la majoria fan (curradíssim i original en molts casos), és de passatemps. Sí, fomenten competències i continguts musicals diversos, permetent que l'alumna obtingui determinades capacitats i ferramentes artístiques, cognitives, socials, creatives, psicomotrius i òbviament musicals, però i les útils per a la vida a peu de carrer i les laborals? Em quedo amb les ganes de vore una utilitat real de la música, més enllà de lo abstracte.

Escrivint això veig que potser l'educació o la docència no ha de pretendre un fi productiu, laboralment parlant, potser, la finalitat és de creixement i maduresa personal, de l'alumna, en aquest cas. Si és així, em fa l'efecte que no vaig entendre el que em volien ensenyar al màster del professorat i que potser com a professor i músic estic obsolet. Igual només soc un músic d'instrument més.

El que sí tinc clar i sé amb certesa, és que seguiré anant allà on calgui per a conèixer noves professionals, aprendre i descobrir noves metodologies i múltiples maneres de fer. Qui sap, igual algun dia aprenc a cer classe i ensenyar de veres.

Lo Violiste