Tag principal: #Octubre

1. Este octubre nos mudamos a #Asturies. Hasta que no tuve huerto no entendí el significado de solastalgia. Nos llevamos los tubos de riego, el material, lo material: Lo que tiene precio pero no valor. Toca abandonar a las perennes. Se quedan la tierra y sus lombrices. Dejamos, en esta parcelita ibicenca prestada, muchas más de las que había.

2. A l'octubre d'Eivissa la collita d'estiu encara és abundant i s'ajunten els últims tomàquets i melons amb les primeres cols. Si has escalonat bé, tindràs de tot al rebost. El paradís és això, un rebost ple.

3. Octubre és un mes en què algunes plantes deixen de tenir la lluentor de la seva joventut. Amb la humitat, comencen certes plagues fúngiques, caragols, orugues... Un dia de pluja i vent et pot fer una destrossa important a l'encanyissat o fer caure totes les flors que prometien fruit tardà.

4. Los caracoles, #cascoxu n'asturianu, y babosas de Asturies son de otra escala. Como la #correhuela. Miedito me dan los octubres venideros. Parcela grande, bichos grandes. Veremos.

5. Hemos encontrado #bamboo asilvestrado en un camino cercano. Me hace ilusión encañar mejor, sin la precariedad del #canyís de rotonda ibicenca.

Col eivissenca a l'octubre

Collita d'octubre

Tomàquets de penjar i bitxos

Encanyissat caigut

Tag principal: #Abril

1. Avui és 1 d'Abril. O no, depèn de quan llegeixis això. Em tot cas ho ha sigut i ho tornarà a ser. La roda continuarà girant. L'hort familiar haurà fet un any, dos, tres... i aquesta frase, re-editada un cop i un altre, també.

2. Aquest blog és decreixentista, i en conseqüència no creix. Ni indefinidament ni linealiment. #Gaia ens guard d'esdevenir «creadors de contingut». Trobareu alguna incoherència en els temps verbals perquè les entrades s'editen en clau cíclica, estacional. Es van omplint buits que quedaven per omplir, infinítament, fractalment cap endins, sense expandir-se: com els coneixements. La primavera arriba al blog revisant i sobreescrivint primaveres anteriors, com a l ’hort.

3. Estimades, el projecte d'Es Mur i Sa Menta, tal com existeix, té els dies comptats. La concessió municipal a #Eivissa se'ns acaba. I ens mudem a #Asturies.

La Ricarda (Principáu d'Asturies). Juliol 2025

1. Vam començar amb la parcel·la «Es Mur» a Can Tomeu (Eivissa) l ’abril de 2023. No havíem cultivat mai. Quatre anys després, no ens imaginem la vida sense un hort d’autoconsum. Volem ampliar. Volem aigua que no sigui de dessaladora. Gallines? Animalons? Ja veurem. Canviarem de clima, sí... Però quedar-se a Eivissa també és canviar de clima.

2. #LaRicarda (qui sigui de Barcelona entendrà la referència) és el nom de la nova parcel·la. Hi ha uns paperots legals que diuen que allò és propietat privada. Ara els humans consideren que “és nostre”. Nosaltres sabem que els propietaris són els Quercus, Corylus, Sàlix... que ja hi eren, amb arrendataris de tota mena: insectes, mamífers i aus, que paguen les quotes fidelment mitjançant serveis ecosistèmics encara per esbrinar. Som guardians de la Ricarda. Camperols, paisans: Pagesos per fi.

Continuarem informant, com sempre, cíclicament.

Collita d'abril a Eivissa

Frígola a l'abril

Sa Menta a l'abril