Paràlisi (28 / 04 / 2018)
Què se sent quan el rostre decideix adormir-se?
Un cop la llengua és paper de vidre i els llavis s'inflamen, els ulls rajen oberts. Però no és la tristesa el que els domina... és la perplexitat de no reconèixer la memòria en el propi rostre -les arrugues del front s'acomiaden en cada mirada retornada.
Davant d'això, un racó ombrívol que es recupera, una arrugueta que torna aparèixer, és una petita victòria.