<< Era dissabte, la casa estava buida i na Mireia asseguda a la terrassa. No feia fred i l'estiu començava a cinglar subtilment els migdia amb la seua calidesa. A la vesprada, quan el pare va arribar a casa, reuní a tothom a la cuina i els va dir – Hem de deixar la casa demà a primera hora. Sigueu ràpids en recollir, ja que no tornarem enrere per res del món. – Eren les set del matí quan tancaven la porta d'un colp i la Judit, la menudeta de la casa, va vore per la finestra damunt de la taula un full aixafinat. A dures penes es llegia “comunicació d'ERTO” >>.
escric