Acte 6
<< La música va deixar de sonar. Tot va quedar en silenci i uns murmuris el trencaven.
El jove va posar-se dret, però li va costar. – No sé que em passa, estic com marejat. – es deia a si mateix. Com va poder, es va torcar la cara amb la mànega de la camisa. Tot era confós, res tenia sentit i cada vegada pareixia que la cosa es torçava més. Va mirar a dreta i esquerra. En un costat tenia un armari de dos metres que l'esclafaria en intentar qualsevol cosa. A l'altra banda la germana havia canviat el violí per un ganivet de plata lluent i un calze.
Al davant, inquisidora – Si m'hagueres fet cas des d'un principi, no estaríem en aquesta situació. Ara compliràs amb el teu destí, i en alta mar, com és tradició, dins del veler de la família, prendràs possessió del teu càrrec i ocuparàs el teu escó. No hi ha altre remei ni sortida. La teua sang signarà el destí al qual estem lligats >>.
escric