Acte 4
<< El metall relluïa amb la claror. – És la pistola del iaio – va murmurar sorprés. Havia vist moltes pel·lícules per a saber que devia comprovar si estava carregada. – Dionís, obre la porta o la tiro avall! – Prova-ho! – S'envalentia ara el jove. – M'estic cansant d'aquest joc! – Se sentia a l'altra banda de la porta amb veu onerosa.
Alhora que parlava, el xiqüelo va obrir la finestra sense fer soroll. Va traure la cama pel brancal, a l'acte li seguia el cap amb la resta del cos i un colp va ressonar a tot el veïnat. Però era de matinada, ningú, ni res va reaccionar. La porta va quedar feta miques. Dionís va esvarar de l'ensurt i va quedar penjant d'una mà. La Isabel arrancava a córrer i va sostindre'l com podia. – Ara què, criatura? Res impedeix que acabes formant part del meu eixam. Fes cas a la mare, va. Tot anirà bé >>.
escric