Acte 3
<< La llum de la lluna entrava per la finestra i donava una tètrica claredat a l'algorfa. Dionís havia tancat amb pany i clau per guanyar temps i buscar una manera de sortir o quelcom més contundent per a defensar-se. – La mare tancava perquè no entrarem a tocar les pintures i li férem malbé els llenç. Quins temps... – Se li va ocórrer en un flaix.
Al fons, com un fantasma, estava el cavallet cobert amb un llençol de cotó brut. Dionís va anar cap a ell. Als peus va veure una caixa que al reflex de la lluna, en lletres roges es llegia “aquarel·la”. Va deixar el ganivet i es va posar a regirar-la. De sobte va parar. Tenia quelcom a la mà, ho va treure amb força i, sortint de la seua pròpia ombra, s'apropava a la finestra. A poc a poc la llum descobria el que portava, la cara li canviava i remugava torbat >>.
escric