Reflexions estiuenques per canviar el rumb II
Per més que insisteixin a anomenar-nos turismòfobs i fins i tot racistes, continuarem reivindicant que aquesta illa mereix “sobrevivir al descalabro”.
No, no tanquem les portes a ningú. No, no tenim conflictes amb els idiomes. No, no volem tornar a les cavernes.
De fet, volem viure i treballar i “guanyar-nos la vida” i formar part d'una comunitat. Plorem cada vegada que se'ns en va una amiga perquè ja no pot pagar-se viure aquí. Són eivissencs i eivissenques d'origen italià, uruguaià, castellà, gallec, català. Persones que han viscut i estimat Eivissa i volien quedar-se. I no poden. Migrants econòmics amb ciutadania europea.
Compte amb la premsa i els opinòlegs, perquè el turisme no és un dret. El 90% de la població mundial no agafarà un avió en tota la seva vida i no té els seus drets al descans i a la mobilitat garantits. El turisme, si de cas, es un privilegi a revisar.
No, no és turismofòbia reivindicar drets. El descans i la mobilitat de totes les persones, les que venen i les que van, les que es queden i les que marxen, les que es mouen per plaer, i les que ho fan per donar de menjar als seus fills.
Aquesta és la clau: Reivindicar el descans i la mobilitat com a drets humans universals.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design