La parcel·la privada [Ca]
La gespa seca de posidònia. Els verds i blaus daltònics. Les gotes d’aigua a l’esquena nua. La segona pell feta de sal que esdevé primera. Les roques conegudes. Uns crancs que s’amaguen. Una bossa de plàstic (flota indigna fins a la platja) La parcel·la privada amb figues i flors poc vigilades. Dibuixos i poemes adolescents, cremem Sant Joan, oblidem una capsa. Tot això sota un far que si encara existeix no és com recordava.
Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design