Antígona i els Fenicis

Explico la paradoxa de Jevons amb Amics de la Terra i Som Energia.

(Nota de Premsa publicada a Linkedin i reproduïda aquí per lliure accés)

• Una major eficiència dels aparells pot comportar una falsa sensació d’estalvi i pot fer augmentar el consum elèctric total.
• Fer el salt a comercialitzadores cooperatives per a democratitzar el model energètic és un pas imprescindible.

William Stanley Jevons (1835-1882) Wikimedia

Avui és el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica i com cada any, administracions i empreses ens proposaran mesures per estalviar en el nostre consum elèctric, com comprar aparells més eficients o canviar bombetes de llum incandescent a LED.

Des d’Amics de la Terra volem ressaltar un curiós però importantíssim fenomen, encara molt desconegut tant en el si de la societat com en l’àmbit de les administracions.

Tendim a pensar que les millores tecnològiques, per si soles, solucionen la crisi climàtica i ajuden a estalviar, però no és així. Cap innovació, si no va acompanyada d'una autocontenció en l’ús (o abús) que en fem, estalvia energia, sinó tot el contrari.

A Eivissa podem trobar exemples tangibles d'aquesta paradoxa: Les instal·lacions esportives de l'illa, per exemple, han executat actuacions per millorar la seva «eficiència energètica». Han substituït l'enllumenat antic per un de més eficient. Però en general no han reduït la despesa, sinó que, sota el pretext què les LED estalvien, han augmentat la intensitat de la llum, multiplicat la il·luminació de les pistes i ampliat els horaris d’encesa, creant consums que abans no existien (així com impactes co-laterals de contaminació lumínica).

D’aquest fet econòmic se’n diu la paradoxa de Jevons.

El nom prové de l'economista anglès William Stanley Jevons, qui, ja el 1865, va observar que les millores tecnològiques en l'eficiència de l’ús del carbó no provocava un estalvi sinó un increment del seu ús a totes les indústries. Sigui quina sigui la font d’energia, fòssil o renovable, si sorgeix una millora tècnica que permet utilitzar les màquines de forma més eficient (és a dir, fer el mateix treball amb menys energia) la temptació immediata és fer més treball amb la mateixa energia. Tot i que podríem destinar aquesta energia estalviada a fer altres coses, o simplement a descansar, l’actual model econòmic no és gaire amic de deixar recursos ociosos.

Aquest efecte rebot, a la vegada, fa un efecte cadena: més energia disponible, més trastos endollats, més necessitat de potència, més necessitats creades... en definitiva, més consum.

I llavors, què hi podem fer?

Per sort, aquesta paradoxa no és cap llei científica ni sagrada, sinó una observació del comportament social i econòmic. L’eficiència real existeix i és necessària. Però la seva eficàcia sempre dependrà de l’ús racional que fem de les coses, no només de canviar un invent tecnològic per un altre de més modern. La proposta d'Amics de la Terra és empoderar-nos com a consumidors. No és cap misteri que les empreses energètiques obtenen més beneficis quan més consumeixen els seus clients. Per això les seves campanyes d’eficiència mai aniran associades a una reducció real del consum.

Davant d'aquest escenari, un pas molt fàcil de fer és canviar de comercialitzadora, contractant la llum a una cooperativa sense ànim de lucre, com per exemple Som Energia.

Aquesta entitat formada per més de 80.000 socis i sòcies, no basa el seu balanç econòmic en la factura elèctrica sinó que, com els seus clients són també els qui «manen» a l’entitat, fomenten de veritat l'energia neta i l’estalvi energètic, atenent les necessitats reals de cada llar i de cada negoci.

Aïllar bé la casa, per exemple, sempre sortirà més a compte que tenir una «calefacció més eficient»... i si la teva companyia elèctrica et diu el contrari, ja saps per què.

Dame un LikeFreely | Antigona i els Fenicis es el blog personal de Pau Kokura con licencia CC BY-NC-SA 4.0 | Escrito con Inteligencia Animal | Contacta en kokura.design