Es Mur i Sa Menta

Em sembla molt boig pensar que abans de la colonització europea d'Abya Yala/Amèrica, al Mediterrani no hi havia tomàquets. Estic segur que a algunes ficcions medievals o romanes hi deuen aparèixer per error…

Només qui cultiva tomàquets sap com és de bo un tomàquet propi agafat i consumit in situ. No és un tòpic, però també és un mite d'urbanita pensar que tots els tomàquets del teu hort sempre seràn perfectes. A vegades surten malament, se'l mengen els ocells, no els hi dona prou sol, no els culls a temps, o se't passen a la cuina! Però bé, la diferència amb el mercat (no diguem amb un supermercat) és significativa, i per això és un dels cultius que a la gent més li agrada fer per autoproducció. A Eivissa tenim el clima ideal per fer-ho casi tot l'any.

Tomàquet marmande de maig

Començaré per llistar les varietats que hem provat de cultivar fins ara a Es Mur i Sa Menta:

Varietats

• Tom. Olympe (Batlle, F1)
• Tom. Santanyí
• Tom. Negre
• Tom. Raft
• Tom. Cherry Negre
• Tom. Cherry Romàntic
• Tom. Pera
• Tom. Ramallet
• Tom. de Penjar Mallorquí o Eivissenc
• Tom. Marmande
• Tom. Borratxo Aretxabaleta (Aleka)
• Tom. Picoluze (Aleka)
• Tom. Cor de Bou
• Tom. “de na Tia Francisca” (APAEEF)
• Tom. San Marzano
• Tom. “de ventura” (no identificats)

Tomàquets de segon any, d'abril

Collita al juliol

Tomàquet pera, a l'agost

Cherris i de penjar, agost i setembre

Escalonat

Per tenir tomàquets tot l'any, seguim aquestes pautes:

• Escalonem en tres tandes els bancals. Plantem a principis d'abril la majoria d'ells, un 60%, i a mitjan juliol la resta (40%), sobretot les varietats de penjar, que són les que ens aguantaran penjades a la cuina fins al febrer. Passada la calor d'agost, si ens queda algun lloc al bancal, en podem provar de plantar alguna més, jugant amb el “veroño”.
• Procurem deixar una o dues plantes vives i podades (amb les albergínies també) saltant-nos la rotació de Gaspar Caballero d'una petita part del bancal. D'aquesta manera, al nostre clima i amb una mica de sort, al febrer ja comencen a donar alguns fruits. No són de concurs, però tenir-ne tan aviat és una alegria i l'enveja de qualsevol que visqui més al nord.
• Si surten tomàquets “de ventura” (espontanis), procurem aprofitar-ne algun, posar-los a testos, etc.

Entutorat

Fins ara la millor manera que hem trobat per mantenir rectes i sense danyar les tomaqueres és amb un cordill de “trapilllo”. Abans de trasplantar la planta, hi posem un extrem al forat del terra, en contacte amb les arrels, i d'aquesta manera ens queda molt fixe i podem elevar-lo per l'emparrat. (Vist a un programa de televisió d'Irlanda “Grow, Cook, Eat”).

Entutorat

Tractaments

El clàssic sofrat fet amb sofre en pols, nosaltres l'hem substituït per JS (JADAM), ens sembla equivalent i podem posar-ne menys. Per nodrir la terra, li posem un petit extra de pellets de gallinassa al crestall a prop dels peus, i JLF fet amb el mateix tomàquet. A les fulles, per prevenir, aquest any comencem a aplicar LAB.

Receptes

En algun moment faré l'entrada del gaspatxo… De moment teniu una de com conservar el sofregit.