Es Mur i Sa Menta

De la família de les liliàcies, és imprescindible a l'hort i a la dieta mediterrània. El seu cultiu és fàcil, però entendre el seu cicle i varietats, no tant. És per això que faig un resum per a dummies (com jo):

Bianual o biennal?

Jo diria que les dues. És una planta biennal, és a dir, el seu cicle vital natural comprèn dos anys (primavera-estiu-tardor, hivern, primavera-estiu-tardor). També seria correcte dir que és un cultiu bianual si ens referim que s'obtenen dues collites per any, les seques i les tendres (que es poden forçar de moltes maneres, com ara explicarem). Per tant, la ceba seca és la que es cull a mitjan cicle de la planta, ja que el bulb s'asseca per esperar a créixer, florir i reproduir-se (en estat natural, per dispersió de llavors a l'aire) a la seva segona primavera. La ceba tendra habitualment és la del primer any. El calçot és la del segon. I la resta són espècies botàniques diferents, varietats locals, o diferents noms per la mateixa cosa.

Què és la ceba de guardar?

Collim una “allium cepa” a la meitat del cicle natural. La podem guardar seca (per exemple, penjada en trenes) i evidentment ens aguantarà molts mesos, ja que està hivernant. Les més habituals són les varietats blanques i liles. Surt de la llavor, per tant, és imprescindible fer planter o comprar-la a un viver.

Cebes liles trenades a finals d'agost

Què és la ceba tendra?

Si collim una “allium cepa” abans que s'assequi, ens podem menjar la tija i es consumeix fresca. Pot ser que tingui un bulb gran i fresc (molt bo per amanides) o que sigui més petit o que encara no en tingui, segons la seva “joventut”. Tallada en juliana és fàcil de confondre amb una ceba d'hivern, un calçot o fins i tot un porro tendre. L'únic inconvenient de collir una ceba blanca tendra és que per cada una que agafes perds l'oportunitat d'obtenir el bulb gros, per guardar-lo (amb l'all tendre passa igual).

Què és el calçot?

El calçot, també conegut com a “cebolla babosa” a l'Aragó, també és una “allium cepa”, però cultivada de manera diferent. No plantem la llavor, sinó el bulb en estat d'hibernació i ens aprofitem de la segona part del cicle vital. El bulb sec es desperta i en surt un manoll de cebes tendres allargades, agrupades a l'arrel i fàcils de separar. Per maximitzar la part blanca que consumirem, l'anirem “calçant” (aporcar, en castellà) com els porros, de manera que la part verda vagi a buscar la superfície cada cop més amunt.

Què és la ceba d'hivern (trad. cebolleta)?

La ceba d'hivern és una planta diferent (Allium fistulosum). De forma natural també seria biennal, però no fa un bulb rodó, sinó que és allargada. La humanitat ha anat especialitzant “fistulosum” per a consumir-la tendra i “cepa” per guardar-la. També se li diu “ceba de primavera” o d'altres maneres, segons el clima i costums de cada lloc, aquí la clau és el nom botànic i que no és bona per assecar.

Què és el cibulet (trad. cebollino)?

El cibulet també és una planta diferent (Allium schoenoprasum) de les moltes del gènere Allium, com les escalunyes (trad. chalota), els porros o els alls. És una planta petita i que pot sobreviure més de dos anys i té la flor lila característica del gènere. Les fulles verdes serveixen de condiment i són bones per fer fines herbes o herbes provençals (juntament amb cerfull, julivert i estragó). Com aromàtica perenne, nosaltres la tenim entre maons, no als bancals.

Cibulet en flor